 |
| Autor | Publicar |
|---|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |   |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 07:22 pm |
|
Al manco s'ajuntament de Bunyola ha canviat el títol d'aquest article a la seva plana. L'articulista havia escrit " Bunyola se despulla" i l'Ajuntament bunyolí del PP l'ha canviat en bon bunyolí a la seva plana.
Un any més , Bunyola se despua.
class=datanoticia29/Octubre/2007 / DIARI DE BALEARS
http://www.ajbunyola.net/
Modificado el Mie Oct 31st, 2007 07:24 pm por Dona Obdulia de Montcada
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: |  |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 09:04 pm |
|
Devien d'haver anat a cercar figues de moro per berenar i anaven farcits de pues.
Se "despuiaren" i ja nus i nues, dins cossis amb aigua, se despuaren.
No enteneu res. Pareixeu purangos!
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 09:08 pm |
|
| Conxa, tens polissonada abastament per fer-ho veure als teus paisans. Te podria sortir un article que els couria més que picades de pua, als que s'ho mereixen. Filòlegs de pa amb fonteta... Dal'hi!
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 09:12 pm |
|
| jo no tenc res que dir si una persona vol dir "despuar" enlloc de "despullar" però que no ho posin en boca de l'articulista.
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 09:24 pm |
|
| Aposta t'ho dic. Perquè en lloc de corregir-te una falta, t'han "descorregit" com uns analfabets.
|
Jas
Amics
| Unido: | Mie Ago 8th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 548 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 10:23 pm |
|
DQ, i si resulta que “despullar” és una castellanada?
En desfer un rodet de fil, sa pua, no se despua i queda nua?
Només ho deman 
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 10:38 pm |
|
quin equivalent hi ha a despullar en castellà? desnudar? no s'assemble en res.
DESPULLAR v. tr.
|| 1. Llevar els vestits o la roba que cobreix el cos; cast. despojar, desnudar. a) tr., amb complement directe de persona o animal. Los jueus despullaren lo Salvador de tot lo món e escupiren-li en la cara, Llull Doctr. Puer., c. 8, 7. De totes ses robes fou prest despullat, Passi cobles 47. Sovint anava | de nit al nou | bany d'En Çanou: | ... | al despullar | véreu ballar | en bells tapits, Spill 2655. No ha duptat... pendre la persona de Gabriel Mayrata... y aquell scanyar y offegar y despullar tot nuu y llensar en un avench, doc. a. 1574 (Boll. Lul. vii, 42). Davant tothom fo aquell malvat desgraduat del orde de cavalleria e despullat de les sues armes, Boades Feyts 274. Les ovelles... el tonedor les despullava ràpidament de llur vestimenta hivernal, Pous JF 28.—b) refl. Aquest home se n'anà a la un d'aquells lits, e despullà's e mès-se en lo lit, Llull Blanq. 15, 3. Féu detenir la barca e despullà's tot nuu e cenyí's una corda, Tirant, c. 92. Despulla si e dóna a l'estrany roba, Auzias March, cviii.—c) tr., amb complement directe de la roba o vestit llevat. Feren vestir al conestable la sobrevesta..., aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Macedònia, Tirant, c. 207. Tantost la dona despullà's la sua roba e vestí-la-y, Curial, i, 25. Una camisa... nunca del cors | sino podrida | troços partida | la's despullava, Spill 2411.—d) fig., aplicat a conceptes espirituals: Ab les vostres vertuts endrès ses qualitats entel·lectuals per tal les vesta de vertuts e les despull de vicis, Llull Cont. 348, 10. Desconfiant e despullant-me dels meus propris mèrits, Eximenis Conf. 30. Ans que despullarse de la justícia que ens assistia, Ruyra Parada 52.
|| 2. Llevar a una cosa allò que la cobreix o que exteriorment l'adorna. Les cordes nervoses són despullades de carn, Cauliach Coll., ll. i, d. 1a, c. 2. Entraren los perros inhumans... robant los altars, despullant-los de las tovalles, palis, etc., doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 752).Despullar el carro: llevar-li les estores i la vela (Freginals). Despullar-se les gallines: caure'ls les plomes. Especialment: a) Llevar a un arbre o planta les fulles; i refl., perdre les fulles. Lo derrer treball per lo qual se ha fet tot l'any tanta pena són les messes, despullar o segar los forments, Agustí Secr. 81. El vent, sacsant els arbres, els despullava de ses fulles, Pons Auca 309. Els ametlers se despullaven del últim fullam, Galmés Flor de cart 48.—b) intr. Caure la flor dels ceps quan ja comencen a veure's els grans de raïm (Priorat). «Aquesta vinya ha despullat bé» (Falset).—c) refl. Perdre (el vi) la capa o el color (Camp de Tarr.).
|| 3. Desposseir. Sos enemichs o ladres o altres mals hòmens, a ruïna o a naufrag o altre cas d'aventura li ajen tolts los seus béns ne'ls n'ajan despulats, Cost. Tort. IV, i, ii. Perdé tots sos regnes e fou de aquells despullat e foragitat, Pere IV, Cròn. 376. Tots aquells qui la dita vetla recusaran o fer no la volran... sien despullats e gitats de la dita almoyna, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 463). Donchs si no muyr, no'm despuls dels teus dons, Auzias March, lxi. Per què em donàveu la vida | per despullar-me'n així?, Verdaguer Idilis. a) refl. Desposseir-se, desprendre's voluntàriament d'una cosa. La constitució que hom ha feta als juheus, que si's convertexen, que's despullen de tot quant han, Llull Felix, pt. i, c. 11. L'emperador... com vaé la franquesa del magaduch... que ell se volia despullar del magaducat, Muntaner Cròn., c. 211. Yo done mon loch, lo ceptre e la corona real, e despullme de tota ma senyoria, Tirant, c. 17.
|| 4. Barrejar, privar un lloc d'allò que conté o que el guarneix. Atterrarà aquell príncep de infern..., despullarà aquell loch, Villena Vita Chr., c. 232. Roban las casas sacras, despullan lo poble, Egidi Romà, ll. i, Com lo rey corrent fos vengut e ja haguessen de tot la casa despuyada, Marsili Cròn. 109.
Loc.
—Despullar un altar per vestir-ne un altre: atendre a una cosa desatenent-ne una altra.
Refr.—a) «Tots naixem despullats».—b) «Més val vestir sants que despullar borratxos»: vol dir que és millor no casar-se que casar-se malament (Val.).—c) «Qui de roba d'altri es vesteix, a la plaça el despullen» (o «al mig del carrer el despullen»).
Fon.: dəspuʎá (pir-or., or.); despuʎá (occ., Maestr.); despuʎáɾ (Cast., Val., Al.); dəspuјá (Mall., Eiv.); dəspuá (Men.).
Etim.: del llatí despŏliāre, mat. sign.
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 10:41 pm |
|
| Al deshacer un carrete de hilo, la punta no se despunta y queda desnuda.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 10:41 pm |
|
PUA f.
|| 1. Cos rígid i prim acabat en punta; cast. púa, pincho. Tan punyents són com una pua, Sermó Bisbetó 35. Rublerts tots de sagetes de verinosa pua, Canigó vii. Retxats de ferro que tenen pues, Penya Mos. iii, 207. Especialment: a) Òrgan prim i punxegut d'una planta. Té més pues que una figuera de moro, Aguiló Poes. 149.—b) Òrgan prim i punxegut de l'exterior d'un animal, com d'un eriçó, d'una escórpora, etc.—c) Fulla de pi (Pobla de L.). D'una cosa de poca importància o molt petita es diu que «es pot embolicar amb una pua de pi».—d) Ferro cilíndric acabat en punta per un extrem, que, molt escalfat, es passa per dins els forats fets a la fusta i serveix per a engrandir-los (Mall.).—e) Cadascun dels apèndixs punxeguts que, col·locats paral·lelament, formen la part principal d'una pinta.—f) Cadascuna de les puntes d'una forca, d'un rascle, d'un rampill o altre instrument anàleg (pir-or., or., occ.).—g) Cadascuna de les prolongacions estretes del ferro dels arpiots, de la fanga o d'altres eines anàlogues.—h) Porció estreta d'un arbre o planta, que s'empelta en un altre.—i) Agulla que s'emprava per a brodar de cadeneta (Mall.). «Si tenia fil i pua, | brodaria un mocador | per regalar a Na Marçala | s'al·lota d'En Monsenyor» (cançó pop. de Manacor).—j) Punta aplanada de ferro que tenen els ganivets i estoigs per ficar-hi el mànec (Gir., Empordà).—l) Eina d'acer molt dur amb la qual s'adrecen les moles de la indústria tapera (BDC, xiii, 138).—m) Peça petita i plana, de banya, d'os o d'altra matèria dura, que s'empra per a sonar alguns instruments de corda, com la mandolina.—n) ant. Arma curta, punxeguda; fulla de sageta? No gos portar... costaler, ne espací... ne altres armes, leuat coltell de mida o menys de mida, ne faytis, ne pua, ne peres, ne altres armes, doc. a. 1301 (BABL, xi, 304). Decem et septem caxes de viratons et de pues en què ha septem mille et quingentas viginti entre viratons e pues, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412).—o) ant. Forqueta o instrument punxegut per a agafar les coses de menjar. Item pues e culleras d'argent per meniar gingebre vert, doc. segle XV (arx. mun. de Barc.).
|| 2. a) Peça cilíndrica i aguda on s'enrotllava el fil en rodar el torn de filar. Una pua de torn, doc. a. 1380 (BABL, vi, 471). Un torn de filar ab sa pua, Inv. Pellisso 1486. Que tota fembra qui fil a torn en carrera, dega tenir lo dit torn e la pua per tal manera que no pusca fer mal a algun, tenint-la devers la paret, Mostassaf 56.—b) Cadascuna de les peces cilíndriques, de metall, a les quals s'enrotllen els fils en les màquines de filatura; cast. huso. Un fil que s'allargava seguint aquest, com descabdellat d'una pua, Pons Auca 317.
|| 3. Conjunt de dos llistons paral·lels, situats en posició horitzontal en el teler de teixir, i que porten fixes una munió de peces primes verticals (de canyes o fusta en els telers antics, de metall en els moderns) situades a la mateixa distància les unes de les altres, a fi que per entre cada dues d'aquestes peces (anomenades palletes) passi un dels fils de l'ordit, amb el doble objecte de conservar aquests en el lloc corresponent dins una amplària determinada i d'estrènyer cada passada de la llançadora col·locant-la a continuació de les darreres passades teixides; cast. peine. Pua a la pega: la que té les palletes sostingudes per llistons de fusta envoltats de cordill empegat i intercalat entre aquells. Pua a l'estany: la que té les palletes entre dues peces de ferro envoltades de filferro intercalat entre aquelles i després estanyades. Pua de mostra: la pua irregular per haver-ne sortit palletes en certs punts, d'acord amb les necessitats del lligat per al qual està destinada a servir. Pua de creu: la que hi ha a certs ordidors per a prendre la creu dels ordits destinats a anar directament al teler sense necessitat de passar per la màquina de parar; és construïda amb les palletes tapades alternativament amb una mica d'estany en dos punts separats, en els quals s'atura la meitat dels fils quan són empesos tots plegats en direcció de les palletes; també s'anomena pua escocesa. (Cf. Pons Ind. text.).
|| 4. fig. Persona astuta o dolenta, de males intencions, de mal geni; cast. púa, pieza. Rosa de Pácalo, tan bona canya y pua com la que més, Rond. de R. Val. 64. Ah, no't creguis pas que la Roig no fos capaça també d'escriure'l. Bona altra pua, Oller Pil. Pr. 333. Mal llamp te toc, pua d'engatat!, Víct. Cat., Ombr. 79. En Pau... és una mala pua..., malparla des vostro pare i fins de vós, Ruyra Pinya, ii, 67. Pua verinosa: persona molt irascible (Men.).
Loc.—a) Tenir més pues que un eriçó: tenir molt mal geni, esser molt irascible.—b) Treure'n pua: treure profit d'una cosa, obtenir el resultat que es desitjava (Mall.).—c) A fil per pua: (ant.) a poc a poc, amb molta mesura. Hauré ordir... aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent a fil per pua, Spill 677.
Fon.: púə (or., bal.); púɛ (Ll.); púa (val.).
Intens.: puassa, puarra, puarrassa, pueta, puetxa, pueua, puiua, puona, puota, puot.
Var. form. (dial.): puga (Areny de Ribagorça, ap. Volkst. Kult. ix, 87).
Etim.: incerta. Sembla que la forma originària ha d'esser un llatí *pūga, del mateix radical que pugio ‘punyal’ i que pungĕre ‘punxar’. S'han proposat altres etimologies (Diez, Spitzer, etc.) poc acceptables.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Oct 31st, 2007 10:44 pm |
|
jo no som filòloga, però supòs que despullar i despuar entre dins totes les paraules mallorquines que s'escriuen amb LL i se pronuncien diferent, No trob cap equivalent en castellà a despullar. Ni desnudar ni despojar.
no crec que l'Ajuntament de Bunyola fili tan prim i pensi amb rodets i pues, ells han escrit la "modalitat" bunyolina, res pus. Lo altra és encalçar na Maria per sa cuina.
Modificado el Mie Oct 31st, 2007 10:52 pm por Dona Obdulia de Montcada
|
Lluís
Amics
| Unido: | Mar Ago 7th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 1083 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Jue Nov 1st, 2007 02:16 am |
|
| S'Ajuntament de Bunyola deu defensar sa modalitat poblera ("despuar") perque a Mallorca en general solem pronunciar "despuiar". O per ventura a Bunyola ho diuen com a Sa Pobla?
|
Illenc*
Amics
| Unido: | Sab Ago 4th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 5136 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Jue Nov 1st, 2007 11:48 am |
|
"Despuar", "Despuiar", "Despullar"...
Està clar que tota llengua necessita una modalitat "estàndard" que reflecteixi la seva unitat i cohessió, sinó això seria un desgavell...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Jue Nov 1st, 2007 01:28 pm |
|
| ¡Ahí le ha dado! Aposta hi ha la RAE que, "Limpia, fija y da esplendor" al idioma.
|
perla
Amics
| Unido: | Sab Ago 4th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 488 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Jue Nov 1st, 2007 03:10 pm |
|
Illenc* escribió: "Despuar", "Despuiar", "Despullar"...
Està clar que tota llengua necessita una modalitat "estàndard" que reflecteixi la seva unitat i cohessió, sinó això seria un desgavell...
Per mi es lo mes raonable que has dit mai, crec que hi estam d'acord, però hi ha un articul a s'Estatut, que diu que se defensaran i protegiran unes modalitats. Te "sona" això?.
Au, illenc, que de cada vegada estam mes aprop.
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Jue Nov 1st, 2007 03:28 pm |
|
Anem per parts, com deia Jack l'Esbudellador.
Per jo les modalitats no impliquen reconèixer com a bo el que està mal dit o escrit.
- ¡Ezo no zirve pa ná! ¡Yo la dije fea! - se diu, peró qui també ho escriu, suspés!
Moix, ca, got (tassó a Eivissa), mervil (bolla a Menorca)... això són modalitats.
Però dir paia (ja va bé), però escriure paia en lloc de palla, o pastó en lloc de pastor, o ovís en lloc de oís (atxem)...ect., això no es usar les modalitats. Això és no sebre escriure la nostra "llengo".
- ¡Pasmao! -deia Arfonso Guerra- Pasmao me he quedao con mi hemmano!
Mirau si també ho escrivia així. Modalidaz andaluza, no de Madriz.
|
La hora actual es 04:09 pm | Página: 1 2   |
|
|
|
|
