 |
| Autor | Publicar |
|---|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: |    |
|
Publicado: Sab Nov 3rd, 2007 10:28 pm |
|
Jalouen, escrit com volen molts de gonelles: Que el mallorquí s'escrigui tal com se xerra. Idò da-l'hi!
Ara ha sorgit aquesta importació de ianquilandia, mentres l'hermosa tradició de la nit de serenates a les verges ha acabat. I esperau!
"O truco o traca", una péssima traducció de la frase infantil de la tenebrosa Nit de Jalouen.
Uuuuuuh!
|
SENTANDREUopina_
Amics
|
Publicado: Sab Nov 3rd, 2007 10:52 pm |
|
DON QUERQUES escribió: Jalouen, escrit com volen molts de gonelles: Que el mallorquí s'escrigui tal com se xerra. Idò da-l'hi!
Ara ha sorgit aquesta importació de ianquilandia, mentres l'hermosa tradició de la nit de serenates a les verges ha acabat. I esperau!
"O truco o traca", una péssima traducció de la frase infantil de la tenebrosa Nit de Jalouen.
Uuuuuuh!
fa ja alguns anys que es produeixen festes especials per conmemorar aquest día a discoteques i altres locals a nivell nacional, per lo que sembla sa tendència aquests últims anys s´acreixenta encara més en lo que respecta es nombre de gent jove i no tant jove que s´apunta a tal festivitat, en gran part innegablement per sa publicitat de mitjans de comunicació i clarament també provocat per sa globalització.
sincerament és evident que es tracta d´una americanada com una catedral, però no menys cert és també que resulta una festa esteticament i en quant a atractiu bastant juvenil, moderna i que en definitiva tota sa parafernalia que l´envolta innegablement resulta atractiva.
.
____________________
"Sentandreu, reconec que has estat inspirat i que el Capitán ha quedat completament desarmat. L'has envestit amb virulència però amb elegància i pegant allà on toca, amollant-li es quatre mots de sa veritat"
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Dom Nov 4th, 2007 12:22 am |
|
| Si. S'assemble a aquell "Voleu fresses?" tan mallorquí que deien els al·lotots disfrassats, anant de casa en casa a tots els nostres pobles fins fa poc temps.
|
Pacorrone
Amics
| Unido: | Sab Ago 4th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4631 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Dom Nov 4th, 2007 09:22 am |
|
El otro día me llamaron de IB3 (imagino que en mi condición de portavoz de una confederación de padres) para preguntarme en relación a lo que opinaba sobre esta celebración, y si ello no iba en contra de nuestras tradiciones (¿?).
Seguramente esperaban que "despotricase" sobre la mencionada fiesta, e hiciese una defensa "exaltada" de nuestra cultura, pero me parece que quedó un poco decepcionada, ya que no encontró esa predisposición a la crítica.
Independientemente de que la fiesta de "Halloween" tenga unos antecedentes históricos tan válidos como cualquier otra (y sino que se lo pregunte a nuestros antepasados Celtas, y su celebración de final de año), hoy se ha convertido en una fiesta dirigida al consumo de nuestro hijos, y a la vez nuestro.
Mientras tan sólo sea eso, una fiesta sin más, a mí me parece correcto que las personas la celebren si quieren, y me preocupa más que nuestras verdaderas fiestas (Navidad, Reyes, Semana Santa), pierdan su verdadero sentido, convirtiéndose unas en algo folclórico o festivo, y retocediendo otras en importancia, vencidas por un mero consumismo.
Esto es como la lengua, si no quieres que desaparezca, debes ser tú mismo el que ponga el primer ladrillo para que no pase, y no pedir a los demás que lo hagan por ti.
Un saludo
Modificado el Dom Nov 4th, 2007 09:23 am por Pacorrone
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4697 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: Dom Nov 4th, 2007 10:13 am |
|
Amb això de la llengua afegiria que no he de demanar als altres que me posin la primera rajola, és vera, però si que he d'exigir que no la me tomin quan la pos.
O que, d'amagat, no me me facin el ciment massa aigualat perquè no aferri.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5004 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Dom Nov 4th, 2007 10:24 am |
|
però Jaloui està substiuïnt les tradicions pròpies, per exemple a Catalunya se perd "la castanyada" en favor de la bubotada externa aquesta. I se bestiese d'empestifar d'ou les portes de les cases que no els donen llepolies. No record on va passar, una doneta el sendemà se va trobar la porta tota bruta d'ou sec. Les darreres que tenia ella del costum i no va obrir la porta als infants.
L'any 2005 jo ja em planyia
Aquests dies, les carabasses de Hallowen són presents per tot arreu. Fa un parell d’anys, aquesta costum manllevada als anglosaxons s’ha imposat amb força. Manllevada, deia, tot i que les carabasses i els melons buits amb una espelma dedins no són nous a Mallorca. Buidaven la carabassa, per estotjar-ne la popa i fer-ne confitura de cabell d’àngel, i hi feien uns talls que imitaven uns ulls i una boca. El vespre hi encenien espelmes i les col•locaven darrere els vidres de la finestra dels pisos més baixos per fer por a la gent que passava pel carrer.
Actualment s’ha posat de moda celebrar festes de Hallowen a l'estil americà per la revetla de Tots Sants. Tot són bubotes, dimonis, bruixes i vampirs, encara que part de tota aquesta iconografia no mos és gens externa. Dins les nostres tradicions mos han acompanyats des de ben petits la figura d’en Banyeta Verda, de les jaies-bruixes de les rondalles i de les fresses.
De totes maneres, la por sempre ha estat un element present en aquestes dates. Abans, a moltes cases tota la família se reunia entorn la radio per escoltar l’obra de teatre Don Juan Tenorio, mentre torraven castanyes i moniatos. Era un clàssic que mai faltava a la cita del vespre de Tots Sants i, no per vegades sentits, no ens deixaven mai d’emocionar els desgraciats amors del cràpula de Don Juan i la novícia una mica bleda de dona Inés. El moment àlgid era quan se senten els cops a la paret i Don Juan convida els morts a sopar. Érem tot orelles escoltant: “Señores a que llamar! Los muertos se han de filtrar por la pared: adelante”. Cada any, qualcú d’amagat, en aquest precís moment, pegava cops a la paret. Nosaltres, per molt que coneguéssim la broma, ens regiràvem igualment, i amb el cor anant a tota esperàvem, entre espantats i esperançats, poder veure filtrar-se per la paret el Comendador i dona Inés fent cara de morts acabats de sortir de la tomba.
El sendemà dematí la visita obligada al cementeri. Era un encontre anual entre amics i parents. Una de les emocions fortes del dia era la davallada a les catacumbes que en aquella època feien feredat. Eren com un decorat de pel•lícula de terror. Les flames de les animetes i llànties dibuixaven ombres misterioses damunt les làpides dels nínxols, de manera que no gosàvem ni pensar el que s’amagava darrere la foscor dels racons, allà on no arribava la poca llum que deixaven passar els entelats vidres de les claraboies.
L’horabaixa passejàvem pel Born, tot cofois amb el rosari penjat pel coll que mos havia regalat la padrina de fonts. Les bocinades d’amagat a la patena eren la dolça compensació a tots uns dies estibats d’ànimes en pena, dol, planys, flors i ciris ...
Modificado el Dom Nov 4th, 2007 11:08 am por Dona Obdulia de Montcada
|
La hora actual es 02:10 pm | |
|
|
|
|
