 |
| Autor | Publicar |
|---|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5015 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |   |
|
Publicado: Dom Dic 2nd, 2007 10:06 pm |
|
Un dia qualsevol de qui vol viure en català a Barcelona
T’aixeques del llit a les set i mitja i lo primer que fas és preparar-te un té. En tens de diferents classes, per aprimar, el te blanc de la bellesa ( com anar a Lurdes i venir sense miracle) i l’apropiat per la tensió alta per si decàs ets dels masoquistes que escolten la mañana de la COPE per pur visi i després ho neguen. Mires les capses del te comprats a Mercadona i per destriar quina classe de té et convé avui, has de llegir les etiquetes en castellà. Entres a l’ascensor i et trobes amb el rètol “Se prohibe fumar”, surts de l’ascensor i veus un gran lletrero als vidres de la porta del carrer que ha penjat l’administrador de la finca “Se ruega que cierren la puerta al salir”. T’atures al cafè de la cantonada, fa vint i cinc anys que hi vas i el nom és “Las Carabelas”, mai ningú els ha posat cap multa per no retolar “Carabelas” en català. Els amos són de Zamora, cada dia el mateix ritual, em diuen “un cortado”? i jo responc “un tallat”, ens respectam, ja és com un joc. Compr el cupó de la ONCE que encara tenc esperança que un dia em tregui del poll i em promet millons en castellà. A la parada de l’autobús hi ha uns pannells de propaganda que mos prometen totes les meravelles del món en castellà. Arrib al despatx i tenc que fer un contracte d’arrendament en castellà. La realitat és que quasi el noranta per cent de documents com contractes d’arrendament, escriptures, actes notarials ect ... a Catalunya se fan en castellà. A mig matí vaig a comprar una ensaïmada al Fornet d’en Rosend a la Rambla de Catalunya, ja sé que engreixen molt, però “morir martir morir farti” és un dels llocs en tot Barcelona que les ensaïmades són quasi com a Mallorca, no em puc resistir. El mateix ritual que a “Las carabelas” jo deman una ensaïmada” i em responen una “ensaimada”. Em pas el dia jugant vejam qui endevina el que deman a la primera. Al migdia i, els dies en que vaig un poc grassa, vaig a dinar a un restaurant del carrer Aragó/ Rambla Catalunya, tot el menú en castellà, però és el més barat. A vegades tenen un detall i escriuen “monjetas con butifarra”. Quan ja no puc més em torn molt dolenta. Divendres hi vaig anar a dinar hi havia “guisantes salteados”, vaig demanar pèsols i no em varen entendre. Ho vaig voler complicar més hi vaig dir que volia xitxeros. Va venir el responsable i em va demanar si xerrava anglès . A Palma em va passar lo mateix, vaig anar a un ciber-cafè del carrer 31 de Desembre i quan vaig demanar el que devia em varen respondre en anglés , un senyor que estava assegut al tassser va dir “esta señora habla en mallorquin” i la senyoreta va dir que se pensava que xerrava en un idioma “estrany” per això em va respondre en anglès que és un idioma universal i així cada dia ...i el castellà a les cavernes, quina pena que em fan els que tot lo dia ploren pel pobre castellà ...
Modificado el Dom Dic 2nd, 2007 10:10 pm por Dona Obdulia de Montcada
|
aquari
Miembro
| Unido: | Dom Ago 19th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 621 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Lun Dic 3rd, 2007 01:28 pm |
|
Completament d' acord
I ara ,la situació ha empitjorat amb la quantitat de persones vingudes d' arreu del mónque desconeixen la realitat cultural.
|
La hora actual es 12:55 am | |
|
|
|
|
