| Autor | Publicar |
|---|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4174 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |   |
|
Publicado: 10-05-2008 15:21 |
|
Sempre has dit que Barcelona no tenia port a l'edad mitjana, lo que no és cert del tot.
Montjuïc, Barkeno era el principal enclave layetano de esta zona. Su puerto natural estaba a poniente de la montaña, comerciaba con la colonia griega de Ampurias y disponía de silos de gran capacidad.
En el siglo I, los romanos fundaron la colonia de Barcino sobre el monte Tàber, donde hoy se halla la plaza de Sant Jaume. De aquella época data la primera actividad portuaria en la vertiente norte de Montjuïc, aproximadamente entre el actual muelle de Bosch i Alsina y las Atarazanas.
A partir del amurallamiento de Barcino, tras la invasión de los bárbaros del año 263, la ciudad y su actividad marítima empezaron a crecer.
EL ESPLENDOR MEDIEVAL: UN IMPERIO MARÍTIMO SIN PUERTO
Los siglos convulsos de la alta edad media acabaron situando a Barcelona en la frontera entre los dos grandes mundos medievales: el islam, al sur, y el cristianismo, al norte. Esta situación estratégica fue decisiva para el crecimiento de Barcelona, que se estableció como puente comercial entre unos y otros convirtiéndose en la mayor potencia marítima del Mediterráneo.
Las Reales Atarazanas de Barcelona, construidas entre los siglos XIII y XIV y que hoy constituyen una de las obras de gótico civil mejor conservadas del mundo, son buena muestra del poder naval de aquella ciudad medieval.
Barcelona dominaba el Mediterráneo, ciertamente, pero lo hacía sin contar con un puerto digno de considerarse como tal. Las naves que anclaban entre las Atarazanas y la ciudad quedaban demasiado expuestas a los fuertes temporales de levante que suelen afectar a nuestra costa y que causaron muchos naufragios delante mismo de Barcelona.
Los temporales hundían barcos y también dificultaban enormemente la construcción de un puerto artificial que les ofreciera protección y facilitase la carga y descarga de mercancías, porque la gran cantidad de arena y sedimentos que desplazaban malograban las obras, a media construcción o cuando ya estaban terminadas.
El puerto de Barcelona es producto de un gran esfuerzo que, durante siglos, ha permitido superar escollos de todo tipo y, en particular, los de carácter meteorológico.
ÉPOCA MODERNA: EL ORIGEN DEL PUERTO ACTUAL, UNA LUCHA CONTRA LA ARENA
Hasta el año 1477 no se inició la construcción del primer proyecto coronado por el éxito: un muelle que llegaría hasta la isla de Maians, que era una isleta arenosa situada a un centenar de metros de la costa. Este es el verdadero nacimiento del puerto de Barcelona.
El crecimiento del dique que protegía el puerto, que en sucesivas etapas se fue alargando desde la isla de Maians hacia el sur y el sudoeste, fue acompañado de grandes acumulaciones de arena en la playa situada al sudeste de la Ciutadella. Sobre esta nueva península se edificaría el barrio de la Barceloneta.
Pero, pese a las sucesivas ampliaciones del dique (que en 1723 llegaba hasta el actual muelle de Pescadors), en el año 1743 la acumulación de arena llegó a colapsar el puerto: una gran barra entre el extremo del dique y la actual plaza del Portal de la Pau obligó a cerrar el puerto, atrapando barcos en su interior y dejando otros fuera. Algo posterior, de 1772, es la torre de la linterna, un faro que hoy es el reloj del muelle de Pescadors.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4174 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 10-05-2008 15:26 |
|
I no oblidis les Reials Drassanes:
Les Drassanes Reials
Les Drassanes Reials de Barcelona, edifici on s’ubica el Museu Marítim de Barcelona, són una mostra d’arquitectura gòtica civil de gran valor.
LES DRASSANES REIALS DE BARCELONA - HISTÒRIA
El Museu Marítim de Barcelona es troba ubicat a l'edifici de les Drassanes Reials, en la façana marítima de la ciutat i al peu de la muntanya de Montjuïc. Les Drassanes van ser construïdes com a arsenal de galeres al servei de la Corona d’Aragó.
El conjunt, amb més de 700 anys d’història, són un espai encara força desconegut des del punt de vista històric, però amb els projectes de recerca ja en marxa i les excavacions arqueològiques que s’hi faran pròximament el nostre coneixement sobre el conjunt i el seu significat s’ampliaran en un futur immediat.
Els orígens de l’edifici són imprecisos. Es pot iniciar la seva història amb una menció documental datada l’any 1243, però la construcció d'aquest conjunt arquitectònic se situa de fet en el període que transcorre entre els anys 1283 i 1328, primer, i després en una altra fase d’obres entre el 1328 i el 1390. El resultat final és un conjunt regular (quadrat) compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de vessants a dues aigües. Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball. Gairebé és un sostre sostingut per palmeres de pedra on s’hi podia treballar sota aixopluc.
Amb posteritat a aquestes dates es realitzen diverses ampliacions, bàsicament tres, adossades al cos original, i que acaben completant el conjunt: el “Porxo Nou” (1390-1415), conegut tradicionalment amb el nom d’edifici de Pere IV; les naus de la Generalitat, adossades a la construcció medieval per llevant entre 1612 i 1618; i la prolongació de les naus gòtiques cap al costat oposat a la línia de mar, fetes als segles XVII i XVIII, i que actualment reben el nom de Sala Comillas.
El conjunt de les Drassanes quedava extramurs de la fortificació medieval del s. XIII, però amb l’ampliació del s. XIV, que incorporava el Raval, les Drassanes van quedar dintre del nou recinte emmurallat, en un angle de la ciutat. Precisament un pany d’aquesta muralla tanca encara el conjunt per ponent, mirant a Montjuïc, i és, actualment, l’únic testimoni de les muralles de la ciutat que van ser enderrocades a partir del 1854. Inclòs en aquest tram de muralla hi ha un Baluard de mitjan segle XVII.
Durant els segles XVIII i XIX, amb l’edifici utilitzat com a equipament militar, es van fer diverses intervencions menors, en general nous edificis auxiliars afegits. El més important va ser un edifici pentagonal, la Caserna de Cavalleria, a tocar la Rambla, enderrocat l’any 1935. En tot cas les diferents ocupacions han mantingut l’estructura bàsica de l’edifici, de manera que ens ha estat preservat gairebé en el seu aspecte original.
El conjunt de les Drassanes Reials de Barcelona va ser inclòs en el Registre de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya l'any 1937, i va ser declarat Monument Històrico-Artístic per decret del Consell de Ministres del Govern espanyol el 5 de maig de 1976.
Edifici de Pere IV
Muralla medieval
Naus medievals
Torre del s. XIII
|
Juan Company
Amics
| Unido: | 17-03-2008 |
| Ubicación: | Kromiusa |
| Anuncios: | 301 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 10-05-2008 16:39 |
|
Uep com va,
Algo així, emperò no al te creguis tot lo que posa s`escrit.
Que estas es dijous per lo de Mallorca?,
A Xalar
____________________
No hi ha honra mes grossa que esser de un poble que escriu amb se seua llengo mallorquina
|
La hora actual es 01:16 | |
|
|
|