| Autor | Publicar |
|---|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4564 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |   |
|
Publicado: 12-05-2008 18:57 |
|
| Tòfol jo mai he criticat a ningú per escriure malament, tot lo contrari. Però aquesta dona ha entrat com una fiera i insultant a tothom. Venuts al catalanisme, feim pena, traïdors a Mallorca, no confonguis a qui massa fa, amb qui massa mal fa.
|
mosca collonera
Amics
|
Publicado: 13-05-2008 06:17 |
|
antonia escribió: A sa Mosca "Coonera" jo li diria vironera, que demana que jo umpli un cuestionari per sabre si e lletgit mai un llibre. Qui ex tu per demanerme tal cosa. ¡Veten a cana tix porga fum! No se si saps que generalment es qui saben xerra y escrira molt be, no se tu com eufas, en sa vida real son uns fracasads y manco inteligens, que es qui tenen pocs estudis, axo es lo que segurament te pasa a tu, no me fas gens de envayja.
Tranquil·la, tranquil·la, que amb aquesta contestació has respost tot el qüestionari i has retratat el teu nivellarro intel·lectual.
O ets allò que avui dia diuen "friki", o ets una o un gran farsant. Cada vegada estic més convençut del segon.
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 796 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 06:35 |
|
Dona Obdulia de Montcada
Ni trec foc pes quexals, ni necesit prende cap tasca per llevarme es nirvis, lo que me pase, no se a tu, que si no fas sa feina ma penja.
Ma dius que es diccionari de n'Alcover te mes credibilidad que es de en Fiueras y n'Amengual, per jo en tenen mes que es de Mosen Alcover, que el va comensa siguent catalanista, y a nas final quand va vuere que es catalans li prenien es pel y seus apunts, sa va bareya en sos catalans y tand ell com es seu ajudented Borja Moll, se en varen a vé d'ena de nit per pó que no les fesin sa pell. Llevo mes tard quand n'Alcover va morí en Borge Moll se va torna acosta a nes catalanistas y el va acaba. Y ara tant a un com a s'altre les fan homanatges y reconexemt. ¡Quina hipocresía ferlos homanetjas quand ja son morts! A demés es diccionari catalá valencia y mallorquí que reconoxía ses tres llengos, no les utilízan a ses escoles.
Perque com te torn repetí, es nostros polÍtics se varen vendre a Cataluña.
Quand tengui un moment ja te explicaré lo que dius que no entens de es barbarismes.
Es comentaris de es altres perticipans no merexen ni asé contestas, sería rebaxarmé a sa seva altura.
|
mosca collonera
Amics
|
Publicado: 13-05-2008 08:16 |
|
antonia escribió: Es comentaris de es altres perticipans no merexen ni asé contestas, sería rebaxarmé a sa seva altura.
Bon argument, sí senyor. Molt d'acord amb les teves aptituds i intel·ligència.
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |  |
|
Publicado: 13-05-2008 13:50 |
|
antonia escribió: Es comentaris de es altres perticipans no merexen ni asé contestas, sería rebaxarmé a sa seva altura.
O sigui que no t'atrevèixes a contestar els meus "comentaris" sobre la demostrada hipocresia del teu estimat "Don Carlos Delgado"...
Si no tens ni valor ni arguments per fer-ho, al manco reconeixe-ho i no posis excuses de mal pagador, que això ja està massa vist...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 796 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 15:31 |
|
Illenc.
Que es de pesad perexes un disco retxad, aquí tens es reconaxement si no el vias vist, no es esmeu problema.
Publicado: 12-05-2008 15:11
Dona Obdulia Montcada
No era sa meva intenció seguí amb aquesta comedi pero, en es derré punt de esteu escrit que "les importe un rave" es mallorquí a D. Carlos Delgado, a n' estic totalment de acord, axactement lo matex que feis voltros, lluita per consolida es catalá a balears en detriment de es mallorquí y sa nostre história. ¿Quina es sa diferencia? Almanco el Sr. Delgado, proposa doná llibertad a n'es pares que puguin triar sa adecución que volen per seus fiis, no de una imposició per interesos póliticcs, sanse a veró consultad abans a n'es poble, tal com sa esta fent actualment, que es mes propi de un pais totalitari que de una democracia.
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 15:59 |
|
Bono, antonia, aquesta resposta que has reproduit era per a na Dona, no per a jo, però així i tot et donaré la meva rèplica, just que sigui per aclarir-te algunes coses...
Mira, per començar, "es mallorquí" no és més que una de les moltes modalitats dialectals d'una llengua que acadèmicament reb el nom de llengua catalana, una llengua que legalment està reconeguda com a llengua pròpia de les Illes Balears per què així ho estableix el nostre Estatut d'Autonomia, el qual va esser aprovat per les Corts Generals de l'Estat en representació de tot el Poble espanyol i amb el consens dels dos partits polítics majoritaris, incluit el de "el Sr. Delgado"...
Per una altra part, quan "el Sr. Delgado" era Conseller del nostre Govern autonòmic, mai no va proposar "doná llibertad a n'es pares" per a què poguéssin "triar sa adecución que volen per seus fiis", mai. A més, el model educatiu i lingüístic de l'ensenyament no l'han de decidir només "es pares", sinó el conjunt dels ciutadans democràticament i per majoria a les eleccions, elegint d'entre totes i cada una de les diferents opcions polítiques que s'hi presenten, aquella que representi millor els seus interessos. Lliurament, sense imposicions, "tal com sa esta fent actualment"...
Finalment, en Democràcia no hi ha cap "imposició", sinó drets i deures -o obligacions- que decidèixen els mateixos ciutadans a través dels seus legítims representants polítics, els legisladors...
Esper haver-te aclarit algunes de les teves confussions. Ja saps que en aquest fòrum s'hi pot debatre tranquilament, però et demanaria que tu també ho fessis amb arguments...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 16:29 |
|
Ah...i per cert, antonia, si encara tens dubtes sobre què és "es mallorquí", sempre pots consultar el "Diccionario de la Lengua Española", de la "Real Academia Española", o el diccionari "català-valencià-balear" del "Institut d'Estudis Catalans":
mallorquín, na.
1. adj. Natural de Mallorca. U. t. c. s.
2. adj. Perteneciente o relativo a esta isla del archipiélago balear, en España.
3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca.
MALLORQUÍ, -INA m. i f. i adj.
|| 1. Nadiu o propi de Mallorca; pertanyent a aquesta illa; cast. mallorquín. Dotze diners mallorquins en Mallorca o dotze diners alfonsins, Ordin. Palat. 59. Los mallorquins hauien molt gran amor a lur rey, Boades Feyts 375.
|| 2. m. Parlar propi dels mallorquins, que és una varietat dialectal del català; cast. mallorquín. Feren una xerrada en mallorquí, Penya Mos. iii, 222. Si acàs no entens es mallorquí, dorm descansat, Ignor. 1.
|| 3. Tela de llista (val.). «Els llauradors porten cançoncillos de mallorquí». Antigament es deia mallorquí també certa classe de tela. Quatre pessas de mallorquins vermells a plech pla, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 213).
Mallorquí: llin. existent a Celrà, Fornells de la Selva, Tarr., Valls, Reus, etc.
Fon.: məʎuɾkí (or., men., eiv.); maʎoɾkí (occ., val.); məʎoɾkí (mall.).
Intens.: mallorquinàs, -assa; mallorquinarro, -arra; mallorquinet, -eta; mallorquinetxo, -etxa; mallorquinel·lo, -el·la; mallorquineu, -eua; mallorquinó, -ona; mallorquinot, -ota.
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Piedra
Miembro
| Unido: | 12-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 15 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 17:38 |
|
Som mallorquí de naixament, me váren ensenyar a xerrar i escriure en catalá i ara després de veure el arguments que empleau contra la persona que se nom "Antonia" no puc menys que sortir en la seva defensa i dir:
Illenc, sa cuestió llingüística és revisable en qualsevol moment históric per es propi poble. En aquest moment, efectivament, la llengo oficial de ses Illes Balears, per desgraci, és es catalá, aixó se diu norma establerta, que no ha de esser sa llengo acceptada, al ús des poble mallorquí. Partint idó de que es Poble Mallorquí usa una llengo diferenta des Catalá s´han de evaluar ses diferències per veure mem si són tan importants como per a dir que no són lo mateix per la seva rel histórica, i efectivament, hi ha diferències suficientes com per a poder dir científicament que són dues llengos ben diferentes, no domés per unes paraules concretes, sino per sa composició i estructura de ses frases i dits mallorquins, que són únics e irrepetibles.
Desde aquest punt de vista podríem dir que el denominat catalá estándard no es més que un dialecte del barceloní que s´ha estés políticament, però no perque es poble balear ho vulgui. Aquí es Valencians vàren reaccionar oportunament i ara sa seva llengo reconeguda oficialment és el Valenciá, igual que hauríem de fer aquí.
Imagin que també criticareu sa meva manera d´expressió, la que me váren ensenyar a l´institut, sa confusió en la educació que s´ha creat és lamentable i hores d´ara jo i els meus fills haurien de poder xerrar i escriure correctament en mallorquí i no catalá.
Ánim Sra. Antonia, els Tribunals de Justici no volen intervendre en donar una solució jurídica perque sa solució a que sigue es mallorquí i no es catalá sa llengo reconeguda és política si es poble mallorquí així ho vol, de lo que se tracta es de que tots es que tenim aquest sentiment mallorquinista ho diguem i no callem com fins ara, perque domés es vint mil catalanistes que hi ha a ses Illes Balears són els que se manifesten i lutxan per es catalá, entretant sa gran majoria des poble fa feina i no vol problemes. Ha arribat es moment de dir clarament que es mallorquí és sa llengo d´us a Mallorca, igual que a cada Illa li correspón sa seva propi llengo i dur aquesta realitat a la llei, per aconseguirlo se pot fer amb moviments socials o polítics, jo personalment he optat per es camí polític i crec, sincerament, que molts dels que entren en aquest Xat Mallorquí comparteixen sa meva opinió, encara que no ho defensin per es motiu que sigui.
Sa meva defensa i ayuda és per n´Antonia des Xat i a sa vida real, entre d´altres, per ses idees d´en Carlos Delgado.
|
Lluís
Amics
| Unido: | 07-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 933 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 17:51 |
|
Piedra escribió: Sa meva defensa i ayuda és per n´Antonia des Xat i a sa vida real, entre d´altres, per ses idees d´en Carlos Delgado.
Defensar es mallorquí ès imcompatible amb ses ocurrències d'en Carlos Delgado i amb ses beneitures de n'Antònia. O defenses es mallorquí o els defenses a ells, però tot no pot esser.
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 17:55 |
|
Piedra escribió:
Illenc, sa cuestió llingüística és revisable en qualsevol moment históric per es propi poble. En aquest moment, efectivament, la llengo oficial de ses Illes Balears, per desgraci, és es catalá, aixó se diu norma establerta, que no ha de esser sa llengo acceptada, al ús des poble mallorquí. Partint idó de que es Poble Mallorquí usa una llengo diferenta des Catalá s´han de evaluar ses diferències per veure mem si són tan importants como per a dir que no són lo mateix per la seva rel histórica, i efectivament, hi ha diferències suficientes com per a poder dir científicament que són dues llengos ben diferentes, no domés per unes paraules concretes, sino per sa composició i estructura de ses frases i dits mallorquins, que són únics e irrepetibles.
Naturalment que en Democràcia tot "és revisable en qualsevol moment històric per es propi poble", però resulta que actualment "es propi poble" té molt clara "sa cuestió llingüística". A la nostra Comunitat Autònoma, tots i cada un dels diferents partits polítics que tenen representació parlamentària -i que per tant representen a la immensa majoria dels ciutadans-, estan ben d'acord amb el que estableix el nostre Estatut d'Autonomia respecte a quina és la llengua pròpia de les Illes Balears i a quin ha de ser el seu nom oficial. En canvi totes aquelles altres formacions polítiques que defensen la idea de que la modalitat dialectal mallorquina és "una llengo diferenta des Catalá", no tenen cap diputat ni n'han tengut mai...
És evident que "es propi poble" demostra tenir-ho molt clar, malgrat alguns se neguin a assumir-ho...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 18:03 |
|
I per cert, "Piedra"...
Piedra escribió:
Sa meva defensa i ayuda és per n´Antonia des Xat i a sa vida real, entre d´altres, per ses idees d´en Carlos Delgado.
Si la teva "defensa i ayuda" és pel farsant "d´en Carlos Delgado" (cosa que ja li he demostrat abans a n'antonia i si vols també t'ho puc demostrar a tu), ja ho has dit tot...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 18:35 |
|
Mira, "Piedra", a veure què te pareix aquesta carta que li va enviar an en Carlos Delgado un Doctor en Lingüística d'una Universitat de Chicago (la va "penjar" na Dona a un altre "topic"):
Estimado señor Delgado
He leído con gran interés su ensayo sobre el porqué debemos llamarle ‘Balear’ a la lengua de las Islas Baleares y no catalán, aparecido en ‘El Mundo’, el día 1 de abril. Debe Ud. entender, en primer lugar, que no deseo rebatirle para menospreciarle, al contrario de lo que parece que hacen algunos, y que mi intención no es política sino puramente filológica. No soy nacionalista de ningún lado porque pienso que el mundo se está haciendo pequeño y no hay lugar para exacerbar los ‘hechos diferenciales’, bien sean grupos sanguíneos, perímetros craneales o diptongos. Como dice un buen amigo, mi patria es donde se coma bien y se ría mucho. Pero si quiere más datos, soy mallorquín.
Debo indicar también que no hubiera escrito jamás esta carta si Ud. hubiese manifestado que su motivación para llamar ‘Balear’ a la lengua de las Baleares es únicamente política. Respeto y apoyo tal postura. En primer lugar, por lo acertado del nombre, y en segundo lugar porque creo que los países y regiones tienen el derecho de llamar a su lengua como mejor les plazca. Adicionalmente, coincide con el sentir de muchos habitantes de las Balears. Esto ya se hizo en Valencia, declarando como oficial el valenciano, y en Portugal con el portugués, que históricamente se originó en Galicia (aunque a la época la frontera con Portugal fuera difusa). Si ahora naciera una ‘Académia de las Siensias Mehicanas’ y declarara que lo se habla en México (el país de habla hispana más poblado, nada menos) es el mexicano, y lo deslindara completamente del español, como Ud. quiere hacer con el balear con respecto al catalán, yo aplaudiría tal iniciativa, como estoy convencido que haría Ud. Es curioso como a muchas personas a las que les irrita el nombre de ‘catalán’ para lo que hablamos en las Baleares insistan en llamar ‘castellano’ a lo que se habla en Argentina, Guinea Ecuatorial, Uruguay o Cuba, acaso una denominación tremendamente regional. Pero eso es otro tema.
Como digo, todos tenemos nuestras opiniones y yo respeto genuinamente las suyas, y en cuanto a la denominación de ‘Balear’, como he dicho, me parece acertada. No obstante, Ud. dice que no se siente cualificado para una defensa filológica de sus argumentos y pasa de inmediato a esgrimir datos lingüísticos que son, cuando menos, infundados. Lo peor, señor Delgado, es que utiliza Ud. una estructura paratáctica en su ensayo, insertando datos dudosos entre otros ciertos (como las características básicas de una lengua), lo cual, al lector no informado, puede ofrecerle una impresión general de veracidad. En el lector avezado y conocedor del tema, le produce una impresión diametralmente opuesta. Permítame, con todo mi respeto, que rebata algunas de sus aseveraciones.
En primer lugar, a los lingüistas, por extraño que parezca, nos cuesta mucho delimitar qué es lengua y qué es dialecto. En líneas generales, diremos que ‘lengua’ es un abanico más o menos abstracto que engloba una serie de dialectos, que se encuentran en una relación de gradación. Cuando dos personas no se entienden al hablar, es decir, cuando no hay inter-inteligibilidad, hablamos de que son dos ‘lenguas’ diferentes: el japonés y el ruso. Cuando apreciamos en nuestro interlocutor diferencias (morfosintácticas, léxicas o fonológicas) pero le entendemos, hablamos de ‘dialecto’. Los dialectos son geográficos pero también sociales: reconocemos enseguida el hablar ‘pijo’ del ‘profesional’, ‘adolescente’, etc. ¿Cuál es el mejor dialecto? No lo hay. Igual que el castellano de Valladolid no es ‘mejor’ que el de Canarias ni el de Colombia. Es cuestión de gustos y de un cierto clasismo (no le extrañe que muchos británicos vean el inglés norteamericano con un cierto desprecio). Del mismo modo que es inapropiado vestir con una chaqueta con pinchos en una entrevista de trabajo para un banco, es igualmente inapropiado ir de traje y corbata a un concierto de música punk. El contexto, y no otra cosa, determinan el valor de los dialectos.
Visto así, el mallorquín es un dialecto del catalán, pero es que el catalán de Catalunya en sus distintas modalidades (de Barcelona, Ampurdá, el de l’Eixample, de Hospitalet, adolescente, profesional) también es un dialecto del propio idioma catalán, bien sea un dialecto geográfico o social. Para evitar la circularidad de denominación, se suele añadir una aposición explicativa; asi, hablamos del ‘inglés cockney’, el ‘inglés de los negocios’, el ‘español canario’, el ‘catalán de Girona’, etc. En la lingüística no hay juicios de valor, y hablar un dialecto no significa más ni menos que hablar una lengua. Le recuerdo el dicho, atribuido a Churchill, de que ‘una lengua es un dialecto con ejército y marina de guerra’.
Para seguir, muchos de sus datos pecan de falta de solidez (por no decir total ausencia de la misma): cuando intento indagar me aparecen las mismas páginas web (resido en EEUU, no puedo consultar bibliotecas físicas en Mallorca en este momento). Desgraciadamente, no he encontrado ninguna información sobre el señor Juan Vanrell. Dice Ud. que se trata de un filólogo, pero no aclara si se refiere a un sentido figurado (filólogo=amigo de la lengua) o estricto (profesional). También aclara que es catedrático, pero no dice de qué ni dónde ni dónde obtuvo su acreditación académica. Que conste que no lo dudo, simplemente ignoro la labor académica del Sr. Vanrell. El problema es que muchas de las informaciones que Ud. alega sí se encuentran en un blog de la mentada ‘Académi de Sa Llengo Baleá’, pero ahí (aparte de encontrar una ortografía cuando menos interesante) no vi ninguna referencia académica a ninguna de las categóricas afirmaciones que abundan en tales páginas.
Dice Ud. que es ‘importantísimo’ tener en cuenta que las gramáticas marcan la fecha de nacimiento de una lengua como idioma. No hay un solo lingüista que defienda tal idea. La primera gramática catalana data de 1918 y fue escrita por Pompeu Fabra, ¿de verdad cree Ud. que el catalán sólo tiene 90 años? Las gramáticas muchas veces no se escriben por falta de preparación, tiempo, apoyo económico, o, como fue el caso del catalán durante siglos, por una situación política adversa. No puede Ud. tampoco traer a colación el italiano, quizá la lengua más joven de Europa, que no existía como tal históricamente, sino que fue una modificación artificial del toscano, (lengua de Garibaldi), y que impuso para lograr una mayor unidad del país.
Las lenguas, como tales, nacen cuando un grupo de personas las hablan, y el origen de eso es, frecuentemente, muy difícil de documentar. De hecho hay cientos de lenguas en el mundo que no poseen una gramática y ni siquiera un sistema de escritura (especialmente en Oceanía) y no por ello se puede decir que no hablen una ‘lengua’. Muchos lingüistas están trabajando en la actualidad en la tarea de documentar tales lenguas, que a menudo cuentan con tan sólo una decena de hablantes. Ni siquiera se sostiene su argumento si se quisiera ligar el origen de una lengua a la existencia de un documento escrito; las primeras manifestaciones del español como lengua diferente del latín son las del Cantar del Mío Cid (1140), y las del catalán las de las Homilíes d’Organyá (s. XII), y en esto el consenso de la comunidad académica es unánime.
Menciona Ud. que el latín se transformó en Mallorca, mezclándose con otra lengua (o ’sustrato’), dando origen al balear. Sugiere Ud. que cuando llegó Jaume I se encontró con una lengua que, aunque no fuera la suya, entendía sin dificultades. Dése cuenta Ud de que si tal cosa fuera cierta, nos encontraríamos ante una de las más fabulosas coincidencias lingüísticas conocidas: que dos territorios (supuestamente contando con la misma lengua sustratal, que Ud. no menciona) separados por un mar y en una época con comunicaciones muy precarias (s. XIII) hubieran desarrollado paralela y simultáneamente dos sistemas lingüísticos prácticamente idénticos. Es casi como asegurar que Cristóbal Colón podía hablar en castellano con los nativos americanos en su desembarco en 1492 en lo que hoy es la República Dominicana.
No quiero alargarme más, y no voy a entrar en otras inexactitudes que salpican su ensayo, como las fechas de las universidades de Barcelona (1540) y Mallorca (1697), porque no vienen al caso. Simplemente, señor Delgado, quiero que vea que mi contestación se dirige a sus datos y no a su persona ni a su postura, porque respeto ambas. Me perdonará la licencia, pero creo sinceramente que las cosas van mejor cuando los políticos se dedican a sus tareas, y Ud. es alcalde de un municipio importante y próspero, y los lingüistas nos dedicamos a lo nuestro.
Ni que decir tiene que estaré encantado de continuar este debate y proporcionarle las citas académicas de todo lo que aquí he expuesto.
Reciba un saludo cordial desde Chicago
Jaime Gelabert
Doctor en Lingüística
Profesor de Lingüística y Español
Loyola University Chicago
EEUU
Modificado el 13-05-2008 18:35 por Illenc*
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4564 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 18:57 |
|
sempre estan amb el barceloní, crec que cap de nosaltres escriu en "barceloní". No feim les "u" final, no escrivim "sombreru" ni "estimu" ect ... i juguen amb el valencià. Que anomenin valencià a la forma dialectal de la llengua catalana, pròpia de València, com el barceloní, gironí, lleidetà són altres formes dialectals no vol dir que a nivell acadèmic o cientific se considerin llengües diferents per moltes potadetes que facin els "blaveros". Per jo, particularment, el nom de la llengua és una questió secundaria, jo sempre dic que xerr mallorquí i mai ningú m'ha privat de fer-ho. Lo que me preocupa és l'us social de la llengua. Que vos pensau que canviant el nom a l'Estatut ja tenim la Seu plena d'ous? El Sr. Delgado embolica la troca amb el Balear, però per ell, el lloc natural del mallorquí o Balear és el rebots. Tot lo demés són "cuentos". El castellà és la seva llengua i per la que lluita. El Balear li importa un rave.
Un petit exemple:
Filologia Catalana, una qüestió de ciència
El Tribunal Superior de Justícia de la CV ha emès una altra sentència que reconeix el títol de Filologia Catalana i la denominació de català al País Valencià. Aquest tribunal ha estimat el recurs interposat per les universitats de València i d'Alacant contra les ordres de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports de 13 de març de 2006 que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana per acreditar el coneixement de valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris. A més a més, el TSJCV, seguint els mateixos arguments que la Sentència núm. 75/1997 del Tribunal Constitucional, avala la doble denominació de valencià i català per al nom de la llengua del País Valencià: «oficialmente "valenciana" en su Estatuto de Autonomía, y en el ámbito académico "catalana"». La sentència núm. 1233/07, de 10 de desembre, de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Segona, és la tretzena sentència consecutiva del Tribunal Superior de Justícia valencià, i la quinzena si tenim em compte que sobre aquest punt hi ha també un pronunciament del Tribunal Constitucional (sentència 21 d'abril) i un del Tribunal Suprem (sentència de 15 de març de 2006).
No sé en què pensen els "nostres" governants valencians, davant d'una evidència cinentífica -filològica- tan clamorosa. Només l'anafalbetisme i la malvolença expliquen -que no justifiquen- un comportament tan mediocre i denigrant com el seu.
Modificado el 13-05-2008 19:19 por Dona Obdulia de Montcada
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 796 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:18 |
|
Illenc.
Uf. quina una que me esperava per contesta a sa Illenc, pero almanco eya agut qualcu que sa piedad de mi, no se com pore pagá a quest favó moltes grasis Piedra per donarme anim per pore seguí. Segureremnt que no agues contestad a ningu, perque e anat de compres en es Corte Ingles y e arribad rebantada, a damunt, avuy es nets venen a sopa y dormí a ca nostra, com que casi tod ja esta dit, sera curtet.
En viste que te es molestad tand per mostrame copias de sa Real Academia Española, per lo que te don ses gracias, ahon efectivement au diu ben clá fantastic. Casí ja m' as convensut, com que vetj que tens bon exes a n' aqueesta clase de documents, pero, perque no me ne serques unas copias de entre 1.700 y es 1820 que de segú que tu a la pots troba. Y axí, treurem es gat de es sac de una puñetera vegada, per sabre quin son es qui diuen beneituras. Y are resulta que cuand a nave envía aquest mensange, vetj que a escrit un de chicago encare no a le lletgit no vui sabre res mes per avui, jo envii es meu y prou, ja voraren lo que pasa, pero por el manco ja me comens a sentí un poc importan.
l mallorquín, na.
1. adj. Natural de Mallorca. U. t. c. s.
2. adj. Perteneciente o relativo a esta isla del archipiélago balear, en España.
3. m. Variedad de la lengua catalana que se habla en la isla de Mallorca.
Antonia.
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:22 |
|
antonia escribió: En viste que te es molestad tand per mostrame copias de sa Real Academia Española, per lo que te don ses gracias, ahon efectivement au diu ben clá fantastic. Casí ja m' as convensut, com que vetj que tens bon exes a n' aqueesta clase de documents, pero, perque no me ne serques unas copias de entre 1.700 y es 1820 que de segú que tu a la pots troba. Y axí, treurem es gat de es sac de una puñetera vegada, per sabre quin son es qui diuen beneituras. Y are resulta que cuand a nave envía aquest mensange, vetj que a escrit un de chicago encare no a le lletgit no vui sabre res mes per avui, jo envii es meu y prou, ja voraren lo que pasa, pero por el manco ja me comens a sentí un poc importan.
"Unas copias de entre 1.700 y es 1820"...?, "copias" de què...?
Per cert, si llegèixes el que ha escrit aquest "de chicago", segur que aprendràs alguna cosa que no sabies...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Piedra
Miembro
| Unido: | 12-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 15 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:23 |
|
Anem per parts. Illenc, que sa majoria de mallorquins volem que sa nostra llengo d´us sigui reconeguda no és inventat, está a las hemeroteques i a cadascuna de les enquestes que s´han fet, sa darrera estadística sa d´en Carlos Delgado.
En cuant a ses Senténcias que Dª Obdulia menciona, cap ni una d´elles entre al fons de l´assumpte, perque cap tribunal el pot fer, un altra cosa es que se reconegui s´autonomia e independència de sa Universitat Valenciana per, en aquest ámbit, donarli es nom que vulgui a lo que ells considerin científicament demostrat, obviament no per cuestions científiques, finalment, sino malament polítiques, perque normalment es projectes d´estudis están financiats desde Catalunya. Aquesta independéncia teórica hauria d´esser aprofitada per Sa UIB de Balears per aprofonir en sa riquessa de sa nostra llengo mallorquina i no per donarli caire científic en es catalá domés.
Veig que manipulau perfectament s´informació jurídica, entre d´altres perque es mateix TC té posicions contrapostes amb es TS; peró sempre totes dues instancis supremes han acabat els seus raonaments dient que aquest és un problema política i no jurídic, tanmateix legitimar que una cosa se digui d´una o d´altra manera moltes vegades no té res a veure amb sa realitat, tal i com passa aquí a Mallorca a on li deim catalá a sa nostra llengo d´us balear perque els mallorquins vàrem pensar que d´aquesta manera no se perdria lo nostro i ben al contrari, sa televisió pública balear está totalment catalanitzada i endimoniada amb ses nostres rels culturals e históriques, i aixó és lo que voltros defensau, que estaría molt bé a Catalunya; però de cap manera a Mallorca.
Illenc, jo no estic xerrant d´idioma como es teu filóleg de Chicago, jo estic xerrant de llengo d´us i és un fet científic innegable que a mallorca se xerra mallorquí, sa llengo mallorquina. Territorialment per tant a ses Balears s´hauria de defensar sa llengo mallorquina, com un fet diferencial llens nacionalista, sino cultural. Precisament els nacionalistes de mallorca són els primers que han deixat que passi es catalá per interesos de finançament i subvencions. Lo que está passant a ses Balears és un genocidi cultural degut a que quatre pistolers pagats per Catalunya vigilan i maniobran perque tot aixó no súrtiga al llum. Pot esser teniu raó, sa identitat pertany al poble que lutxa per ella i es poble mallorquí no ha sabut lutxar aquesta batalla que teniu temporalment guanyada, ja fa vint anys d´imposició catalanista i ha arribar es moment de dir ¡Basta!
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4564 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:38 |
|
no entenc res d'aixó de segles passats. Si cerques documents antics tots estan escrits en mallorquí literari, llevat dels de la Inquisició Espanyola, no sé per on cerquen però van molt perduts. Abans del decret de Nova Planta al segle XVIII, tots els documents de l'administració estaven escrits en mallorquí literari sense quasi diferencies amb el català o valencià, com més enrera et fas manco diferencies hi ha. La nostra llengua va tenir un trencament el segle XVIII, en Felip V, no fa fer diferencies entre mallorquí, català o valencià, ho va privar tot i la llengua va anar cadescú al seu vent. No varem tenir una Academia de la lengua castellana que donàs unes directrius.
Un dels primers diaris de Barcelona se deia "Lo Tibidabo", pensam que el "lo, Només és nostre, i un bé negre, a LLeida i Tortosa està ben viu. Molta ignorancia i nomes llegir planes gonelles.
Antonia tu per l edat que tens hauras apres a resar, com deies l avemararia i el pare nostro, pensa una mica.
No salaves, lalaves quan resaves, i no em facis la contraria. Som quasi de la teva "quinta" i he anat a escola de monges.
¿¨Visente no puc posar ni accents ni signes, me surten coses mot rares? interrogaciçio i mçes desberats.
Modificado el 13-05-2008 20:46 por Dona Obdulia de Montcada
|
Illenc*
Amics
| Unido: | 04-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 4291 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:40 |
|
Piedra escribió: Anem per parts. Illenc, que sa majoria de mallorquins volem que sa nostra llengo d´us sigui reconeguda no és inventat, está a las hemeroteques i a cadascuna de les enquestes que s´han fet, sa darrera estadística sa d´en Carlos Delgado. "Hemeroteques"...?, "enquestes"...?, "estadística"...?, i com és que a les eleccions els únics partits polítics que aconseguèixen representació parlamentària són aquells que estan ben d'acord amb el que estableix el nostre Estatut d'Autonomia respecte a quina és la llengua pròpia de les Illes Balears i a quin ha de ser el seu nom oficial...?, i com és que de totes aquelles altres formacions polítiques que defensen la idea de que la modalitat dialectal mallorquina és "una llengo diferenta des Catalá", no n'hi ha cap que hagi aconseguit mai ni un sol diputat...?. Tenc per mi que tant a tu com an en Carlos Delgado vos fallen les "hemeroteques", les "enquestes" i la "estadística"...
Illenc, jo no estic xerrant d´idioma como es teu filóleg de Chicago, jo estic xerrant de llengo d´us i és un fet científic innegable que a mallorca se xerra mallorquí, sa llengo mallorquina. Territorialment per tant a ses Balears s´hauria de defensar sa llengo mallorquina, com un fet diferencial llens nacionalista, sino cultural. Precisament els nacionalistes de mallorca són els primers que han deixat que passi es catalá per interesos de finançament i subvencions. Lo que está passant a ses Balears és un genocidi cultural degut a que quatre pistolers pagats per Catalunya vigilan i maniobran perque tot aixó no súrtiga al llum. Pot esser teniu raó, sa identitat pertany al poble que lutxa per ella i es poble mallorquí no ha sabut lutxar aquesta batalla que teniu temporalment guanyada, ja fa vint anys d´imposició catalanista i ha arribar es moment de dir ¡Basta! "Un fet científic innegable"...?, "sa llengo mallorquina"...? "quatre pistolers pagats per Catalunya...?, "imposició catalanista"...?, pfff...però quines paranòies. Al manco "el meu" filòleg no fa la demagògia barata que fas tu (per això ell és filòleg i tu no sabem què ets)...
____________________
...la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears... (Estatut d'Autonomia de les Illes Balears).
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4564 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 13-05-2008 20:50 |
|
| L-enquesta d-en Delgado va esser de 1.ooo persones i a saber quines, com si 1.000 persones fosin tota la veu del poble. Unitat per les Illes va tenir 25.000 vots, mes que els "encuestados" per en Delgado.
|
La hora actual es 03:08 | Página:   1 2 3 4 5 6 7 8 ...   |
|
|
|