| Autor | Publicar |
|---|
Toni
Rechazado
| Unido: | 27-06-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 48 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |  |
|
Publicado: 01-07-2008 15:03 |
|
Hola a tothom!, som nouvingut al Forum, que darrerament sovintetjava de tant en quan. Me declar gonella des d’un principi, per ser senyor d’idees clares i dignes de no empagair-se, que no fixes ni tortes. Puc matentir diàleg amb filocatanista educat i correcte sempre que me respecti (cosa poc habitual entre es gremi), i sa meva premissa (maldament soni rànci i d’altre segle) és l’honor i sa veritat. Som homo sabut, i me se perdoni sa aparenta falta d’humiltat, però me veig obligat a dir-ho perquè és cert i sabut que d’es “gonella” s’ha fet un fals prototip que més aviat s’avé amb sa figura d’un analfabet, com bé mostraba sa portada des llibre d’en Borja Moll titulat “La Polèmica d’en Pep Gonella”, llibre que per més que demaneu, no trobareu mai pus en lo mon. Exhaurit, esgotat, perdut per sempre, inviable sa seva re-editació (s’Editorial Moll te es drets d’autor, i sosté que per un exhaustiu estudi de mercat, una nova edició no seria rentable, que no interessa. Punt i final.). Aquest llibre mai s’hauria haver d’escriure. Fou un lapsus des patriarca Moll. Entrelínies, a una secció publicada “Diario de Mallorca” sufragada amb dobers de tots es balears per promocionar es català imperial farrista, sa Directora de s’assumpte (Aina Moll, filla de s’interfecte), ja va reconeixer aquest punt.
En Gonella, pseudònim d’un il·lustre mallorquí mallorquinista il·lustrat, pagès menscal, senyor de fora vila, amb una cama rústica i altra ciudadana i noble, va aconseguir, fent-se passar per mitg pardal i cometent errades ortogràfiques molt ben calculades, justament lo que es seu contraris haguessin volgut evitar: inmortalitzar-lo i crear una corrent de pensament que neix s’estiu de l’any 72 i sa qual antorxa ideològica portam alguns amb sa mateixa dignitat i fermesa en ses nostres conviccions com la va enarbolar aquell insigne personatge. Estic segur de que en Borja Moll va morir en es llit amb dos postrers pensaments: sa seva erràtica evolució, acabant per desviar-se des mallorquinisme d’es seu mestre Mossèn Alcover (qui si va esser conseqüent, renegant des xenófob mestre en Fabra*), i des seu fracàs al voler fer, d’es “bambol” d’en Gonella, un personatjet a qui, per sa seva falta d’humilitat al voler igualar al mestre, va elevar a sa categoría de tot un personatge, amb unes maiuscules amb ses que avui, 36 anys després –Molius Gratia-, figura a pàgines Web d’annexionionistes irredents, partidaris de quimèrics “països catalans”, pàgines –que no “planes”- anomenen sa seva corrent de pensament sense aturar com a sinònim de resistència, com a analogía de “blaverisme” i casisempre, definit dit pentsament en termes totalment aberrants, donat que en Gonella mai va renegar de s’unitat de sa llengua. Això són es pseudogonelles i ets “acadèmichs de ses llengües baléàs”, que són figues d’altre paner, i filles totes d’un mateix “filòleg” (que te es títol de policia però cap ni un d’universitari), un que a rel de ses diverses ponències de dita Acadèmia, i en disputades sessions filològiques a on arribaren compromissaris de tots ets indrets de Baléàs, ha baratat es seu nom al manco tres pics: Miquel, Michèl i Mikèl. Pareix esser que entre ets “acadèmichs” hi ha consens en sa qüestió des llinatge, que per ara –toquem fusta- no ha barat: “Mikèl Garau”.
M’ensúm que després d’aquesta entrada al Fòrum haurè de donar més raons. Perquè hi haurà (m’ho veig venir) es típic “filo” que dira que si tal o que qual. Donarè contesta a tothom “si el tiempo y el las autoridades lo permiten”. I excusau aquesta darrera expresió en foraster, però l’he posada aposta i amb molta consciència.
Abans de gosar defensar en Moll devant es mestre Gonella, pensau, a rotllo de lo exposat unes línies més amunt, que cap catalanista m’ha sabut contestar com un presumte analfabet com ell podia citar a n’Espinoza, en Saussure i en Chomsky. Estava al dia en tot a lo que a lingüística i filología se sabia en aquell llavonces, mentres que en Moll venia de sa vella escola i no era capaç d’enfilar expresions tan nostrades com ses que mos ofereix en Gonella, es qual texte és digne d’un autèntic estudi filològic. Recorda, per sa seva sintaxi, an en Jordi d’es Racó. Una unió sublime entre lo antic i lo modern. Un mallorquí perfecte (sempre disculpant ses errades ortogràfiques fetes a posta. Sense elles, en Moll, com bon peix al aludeix es seu llinatge, no hagués mosegat s’ham).
Per tot això, i per molt més, vull aquí i avui, a sa meva estrena en aquest magnífic Fòrum, donar-li mil gràcies a Don Francesc de Borja i Moll. 
PD: Para los castellanoparlantes. Estoy seguro de que entedeis nuestro mallorquín. Expresaros como queraís. Sería muy amable por vuestra parte el intento de hacerlo en mallorquín. Los baleares nunca hemos sido intransigentes con la universal lengua de Cervantes. La que ahora requiere ayuda es la que no fue reconocida como propia en el Estatuto de 1983, refrendado en 2007 con una ponencia del “Comité consultivo de Expertos” consensuada por todos los grupos políticos que modificaba nuestro artículo 4º nombrando nuestras seculares parlas. Cuando el borrador del Estatuto se encontraba en Madrid, un político llamado Xisco Antich amenazó con no firmar en nuevo Estatuto sino se eliminaba esta cláusula. Al final, la redacción del artículo 4º permanece igual que en 1984, con el agravio comparativo de que la lengua común, en los tres grandes territorios donde se habla, lleva por nombre, popular y legal, el antroponínimico “catatà” y “valencià”, siendo la Comunidad Autonoma Balear ignominiosa excepción a la regla. Todo se lo debemos a este payés de Algaida, que sabe más que siete rectores de Universidad.
|
CAPITAN HADDOCK
Amics
| Unido: | 11-12-2007 |
| Ubicación: | EL MAR |
| Anuncios: | 1860 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |   |
|
Publicado: 01-07-2008 15:12 |
|
Benvingut al fórum
Bienvenido al foro
Per cert:
POLEMICA D'EN PEP GONELLA.
VV AA
Bookseller: Llibrum Llibram
(ANDRATX , (Mallorca) I.Balears, I.B., Spain)
[url=javascript:openNewWindow('/servlet/FrameBase?content=%2Fservlet%2FViewSellerRatingsHelp',500, 550,'yes');]Bookseller Rating:[/url] [url=javascript:openNewWindow('/servlet/FrameBase?content=%2Fservlet%2FViewSellerRatingsHelp',500, 550,'yes');] [/url]
Price: US$ 19.47
[Convert Currency]
Quantity: 1
Shipping within Spain:
US$ 8.66
[Rates & Speeds]
Book Description: Editorial Moll 1974., Palma de Mallorca, 1974. 8è menor (15,2cm). 166 p. 1 f. Molt bon estat de conservació. Impecable. Rústega original. Coberta il.lustrada. Pertany a la Col. Les Illes d'Or. Bookseller Inventory # 14581
[Bookseller & Payment Information] [More Books from this Seller] [Ask Bookseller a Question]
____________________
ESPANYOLISTA FATXENDA I PREPOTENT
MIS POSTALES DEL REINO DE NEPTUNO: http://xatmallorqui.com/coppermine/index.php?cat=10009
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3992 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 18:13 |
|
Benvingut!
D. Francesc de B.Moll va esser professor meu a L'Institut, i els seus fills, condeixebles.
Jo tenc el llibret de'n "gonella" amb la foto d'un terrosà descalç, amb un call de pam i metro a la planta dels peus, i amb una senalla i una pipa, al damunt de la tapa.
Aquest llibret només és un recull de les "Cartas Director" del Diari de Mallorca. N'hi ha de firmades, amb firma apócrifa, amb pseudònim...on cadascú donava el seu parer.
Com aquí al forum.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4551 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 18:21 |
|
Modificado el 01-07-2008 18:26 por Dona Obdulia de Montcada
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3992 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 19:29 |
|
| Aquest era el meu tio Pep!
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4551 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 20:16 |
|
http://bibiloni.cat/blog/?p=378
N’Antonio Alemany( i/o) en Pep Gonella es repeteixen.
Avui apareixia al Diari de Menorca una entrevista a Antonio Alemany, que conferenciarà aquest capvespre a l’Hotel Port-Mahón convidat per Iniciativa Cívica Mahonesa.
N’Antonio Alemany és el director que va permetre que durant setanta cinc dies de l’any 1.972 s’atacàs anònima i covardament a Francesc de B.Moll en les famoses polèmiques d’en Pep Gonella, deixaré que sigui el mateix Moll que ens les expliqui: “Per defensar la seva teoria dialectalista mallorquina contra l’imperialisme català, Pep Gonella embolicava una partida de teories i afirmacions en una confusió inextricable que demostrava un desconeixement absolut de la matèria. Com que m’al·ludia a mi com un dels responsables de la “catalanització” del mallorquí escrit, no vaig tenir altre remei que contestar-li. Ell va replicar; sortien espontanis a polemitzar, uns a favor, altres a favor d’en Gonella. La polèmica va durar setanta-cinc dies. Crec que deu esser la més llarga que s’ha tingut a Mallorca sobre un mateix tema.
Les raons-o desraons- d’en Gonella no resistien rèplica meva o dels meus partidaris. I encara que en contestar feia l’anguila per eludir la qüestió, se li veia la filassa i quedava al descobert. Per això la polèmica va acabar amb la derrota més vergonyosa d’en Gonella.
Com que tot junt formava un aplec d’objeccions contra nosaltres i de respostes a tals objeccions, que resultava instructiu, vaig reunir els textos de la polèmica en el volum 104 de la col.lecció “Les Illes d’Or”, on queda perpetuada la prova de la ignorància amb què els mallorquins formats a les escoles centralistes i anticatalanes s’atreveixen a opinar sobre el tema lingüístic de la nostra regió”.
...Qui en sap la prima, de la identitat d’En Pep Gonella, és n’Antoni Alemany, director del Diario de Mallorca. Ell sap qui és o qui són els qui escrigueren els quatre lamentables articles firmats per Pep Gonella. I ell ha sabut guardar bé el secret professional no revelant els noms vertaders de l’equip gonellístic. Perquè crec que realment En Pep Gonella començà essent un individu i acabà sent un equip”[1]
Jo pens que des de llavors n’Antonio Alemany té una obsessió amb Francesc de B. Moll, a qui no perd ocasió d’intentar desprestigiar, com durant la visita dels actuals Princeps d’Asturies a Balears en que acusava a Francesc de B.Moll d’haver rebentat un sopar amb els actuals Reis d’Espanya de l’any 1975 i que Moll explicava perfectament en un dels fragments dispersos del frustrat volum tercer de les memòries[2]:”..Jo tenia poques coses a dir, sobretot quan veia la insubstancialitat, la reiteració i fins i tot la impertinència de moltes coses que es deien i que per al meu gust eren fora de lloc. La princesa les escoltava i comentava amb molta discreció i paciència admirable. Vaig resistir una llarga estona, però a la fi, cansat de sentir beneitures, vaig decidir anar-me’n. Ja eren les dotze i mitja, i excusant-me amb la poca salut que havia al·legat quan em convidaven, vaig dir a la princesa:
-Es mi hora. Si sus Altezas me autorizan, voy a retirar-me.
Da. Sofia es va aixecar, molt amable, i m’acompanyà fins a poques passes del princep; li va fer una senya i ell vingué tot amatent a donar-me una breu conversa de comiat. Durant aquella entrevista, algú va parlar de separatisme. El princep em va mirar i jo li vaig dir:
-Creo que en Mallorca no hay separatistas, però en Madrid hay quien hace cuanto puede para separarnos.
-¡Eso es lo que yo digo!-va exclamar Don Joan Carles, amb gran energia.”
Jo trob que n’Alemany és un d’aquests que fa tot el que pot per separar-nos i, degut a que no ha deixat de repetir-se des de 1.972, no em molestaré en redactar un escrit de rèplica a la seva entrevista d’avui ni a les bajanades malintencionades que es publicaran sobre la seva conferència, senzillament em basta adjuntar-vos la carta que vaig publicar al Diari Menorca els dies u i dos de maig de l’any 2.005.
L’única cosa que lament és que el número 104 de la col.lecció “Les Illes d’Or” estigui exhaurit i que no formi part de la meva humil biblioteca, però sempre queda la municipal de Sant Lluís on podeu trobar el llibret amb una magnífica fotografia d’En Pep Gonella a qui haureu reconegut si avui heu anat pel Port-Mahón.
Carta oberta a Francesc Tutzo Diari Menorca 1 i 2 de maig de 2.005)
Savi senyor,
Dia 14 d’abril, després que s’anunciàs que el nou estatut inclourà la denominació de quatre modalitats lingüístiques insulars, vaig llegir un editorial d’El Mundo que me va deixar molt preocupat perquè en ell es colombra[3] una amenaça evident a la relativa llibertat que els catalanoparlants hem disfrutat en els darrers vint-i-cinc anys. Tots sabem que a Balears qui inspira i dirigeix realment la política del Govern és el vostre amic Antonio Alemany i els seus acòlits, per açò he considerat que l’editorial d’El Mundo, que està escrit en to imperatiu donant ordres a la vice-presidenta Rosa Estaràs, és per posar-nos a tremolar.
Conscient com som de l’amenaça que ens ve damunt i, tenint notícies de la vostra saviesa , volia demanar-vos que informeu al vostre amic Alemany que l’editorial d’El Mundo del passat 14 d’abril fa un parell d’afirmacions que no són prou precises:
No és exacte que a Menorca faci set-cents anys que la denominació que es dóna a la llengua sigui menorquí ,com afirma El Mundo. En tot cas és una de les denominacions, però no és ni molt menys “la denominació”, ni tan sols és la més normal. No fa falta ser savi per saber que les denominacions maonès o ciutadellenc són molt més corrents i populars, al manco a Ciutadella i a Maó. És més, a Ciutadella s’acostuma a dir que es parla “en pla”, que és una manera d’anomenar la llengua que sí que és segur que té set-cents anys perquè a la Crònica de Ramon Muntaner a part de dir allò de “... i així Menorca fonc poblada de bona gent de catalans com nengun lloc pot esser bé poblat”, s’hi pot llegir “hagueren un moro qui sabia parlar pla”.
Gràcies a l’escolarització en llengua catalana, que n’Alemany blasma en els seus articles, molts nins d’origen magrebí ja no són moros, sino àrabs que s’integren i viuen entre nosaltres. En Ramon Muntaner avui no es sorprendria de trobar un àrab que “sap parlar pla”.
Que la denominació maonès és ancestral ho podem saber, per exemple, gràcies als menorquins d’Alger, que es referien a la llengua que parlaven a Fort de l’Eau[4]com a “maonès”.
Endemés hem pogut llegir a Antoni Febrer i Cardona : “...Jó he intitulad aquesta óbra: Princípis Generáls de la Llèngua Menorqína, no perqué considèrie qu’aquesta llèngua deguie el sèu origen a Menorca, sabènt molt bé qu’aquesta Ílla fonc fundáda per Valenciáns i Cataláns, els quáls ei portaren la sèua llèngua qui és la matèxa que nosáltres usám y antigament s’anomenáva Llemosina;...” .
Una simple ullada a la documentació lexicogràfica del filòleg de llevant permet comprovar que la denominació maonès era absolutament usual a finals del segle XVIII, i coneixent la idiosincràsia dels ciutadans de ponent no és gaire difícil inferir que a l’antiga capital de l’Illa havien d’anomenar a la llengua ciutadellenc.
Endemés amb la vostra saviesa seria bo que il·lustréssiu el vostre amic d’El Dia i als altres savis ponents del nou Estatut i els explicassiu que a Menorca no és que hi hagi com a mínim quatre o cinc denominacions per referir-nos a la nostra parla, és que hi pot haver fins a quatre o cinc modalitats lingüístiques diferents.
És evident que fonèticament com a mínim es diferencien de manera molt clara les modalitats de Maó, Ciutadella , es Migjorn i Ferreries.
Però és que entre el que parlen a Ciutadella i les nombroses modalitats linguïstiques que es parlen a Maó no només hi ha una diferència fonètica .Podeu assegurar, sense perjudicar la justa fama d’home savi que teniu, que si un ciutadellenc no sabés castellà i sentís parlar per IB3 a moltes persones de prestigi que diuen rallar[5] maonès, quedaria amb els cabells drets i seria incapaç d’entendre res.
Com a home savi que sou, heu de ser per força un home de memòria, per açò és molt important que recordeu al vostre amic Alemany un parell de coses que l’editorial d’El Mundo sembla ignorar.
Heu de recordar a Alemany que d’ençà que els jurats del regne de Mallorca enviarem l’any 1716 un escrit de queixa al Rei que deia, “... ha mandado la Audiencia que no se despachen letras o Provisiones, sino en lengua castellana, lo que tiene en gran desconsuelo e igual embarazo aquellos naturales que no se hallan bersados, ni por lo general entender el Idioma Castellano, y dirijiendose a los bayles de las villas y lugares las letras o provisiones y ordenes para las ejecuciones contraforenses y para las ynzidenzias de las causas ziviles y criminales se hallan con la dificultad de asertar en el cumplimineto de ellas por no entender lo que se les ordena ni encontrar fazilmente en los lugares quien se los explique...”, els catalano-parlants hem patit l’analfabetització sistemàtica i programada de moltes generacions que no pogueren aprendre a llegir i a escriure en la seva pròpia llengua a les escoles pràcticament des de la Reial Cédula de Aranjuez de 1768 fins a l’Ordre Ministerial de 25-X-1.979.
Endemés si es té en compte que el propi magisteri va ser víctima d’aquesta política d’analfabetització no és massa difícil entendre que, a pesar dels importants esforços fets pels docents, les condicions per a l’ensenyança de la llengua catalana no foren les millors quan s’introduí l’any 1.979 el català a l’ensenyament. Molts mestres i professors van haver de passar d’analfabets a ensenyants de català pràcticament d’un dia per l’altre. No va ser una pràctica estranya encomanar-li al professor que més sabia d’eines i feines del camp, o d’anar a pescar, l’ensenyança de la llengua catalana; segurament per l’afinitat que es veia en aquell temps entre els coneixements de les tradicions del sector primari i els de la llengua dels menorquins. Per açò els efectes de l’analfabetització s’han estès entre les generacions que sí han rebut ensenyament de català a partir de finals de l’any 1.979.
Vos sabeu que la gent que avui té el poder i la influència a les Balears, o bé pertany a la generació dels directament analfabetitzats en la seva època escolar, o a la dels que van ser escolaritzats en precari. Essent les coses així estranya la falta de prudència que molts tenen a l’hora de parlar de coses de llengua. Me fa l’efecte que la postura més sàvia per part del ponents del nou Estatut hagués estat deixar en mans dels veritablement entesos aquestes coses , com es va fer quan es va aprovar el vigent Estatut d’Autonomia, en el qual s’encomana a la Universitat de les Illes Balears tot el que es relaciona amb la llengua.
A part de l’analfabetizació, els illencs hem patit la prohibició de rebre els noms dels nostres avantpassats. La prohibició d’inscriure els noms en català al registres públics no s’aixecà fins l’any 1.977. Curiosament aquesta prohibició no feu a Mallorca, en l’àmbit domèstic de les famílies catalanoparlants, els mateixos i desastrosos estralls que entre les famílies menorquines, en les quals d’avis o besavis anomenats Josep, Xec, Tomeu, Pere, o Margalida vam passar a néts o besnéts anomenats José o Pepe, Paco, Tolo, Pedro o Margarita. Gràcies a Déu avui en dia, si bé molts no han trobat temps de passar pel registre civil a posar les coses en ordre, o fins i tot han considerat estrafolari canviar-se el nom d’un dia per l’altre; els fillets solen rebre els noms que eren normals entre els seus rebesavis, si no reben els que són normals a les telenovel.les sudamericanes .
I si quan naixíem no podíem rebre el nom dels nostre avis o besavis, en morir aquests no podíem escriure l’epitafi damunt la seva làpida en la llengua en què ens hi havíem relacionat sempre (Prohibició de la Junta del Cementiri de Barcelona de 1.868).
De prohibicions no n’han faltat de cap casta, per exemple: De parlar en català amb pena de pa i aigua a qui incomplís la prohibició (1751,art.10 del decret de visita dels Escolapis), de representar teatre en català ( Reial Ordre de 15 de Gener de 1867),de parlar en català per telèfon en inaugurar-se la línia Barcelona-Madrid (1896), que les persones jurídiques tenguin nom català (BOE 26/5/1938), de rotulació pública i comercial en català (1939), de les marques en català (1940), del cinema en català (1941), que els barcos tenguessin nom català (1945), etc.
A Balears no només s’ha prohibit l’ensenyança de o en català sinó que, fins i tot s’han arribat a aprovar normatives per ridiculitzar i a estigmatitzar els catalano-parlants si gosàvem utilitzar la nostra llengua, com l’Edicte del Gobierno Superior Político de Baleares de 22 de febrer de 1837 que deia: “...Cada maestro o maestra tendrá una sortija de metal, que el lúnes entregará a uno de sus discípulos , advirtiendo á los demás que dentro del umbral de la escuela ninguno hable palabra que no sea castellano, so pena de que oyéndola aquel que tiene la sortija, se la entregará en el momento, y el culpable no podrá negarse á recibirla; pero con el bien entendido de que oyendo este en el mismo local que otro condiscípulo incurre en la misma falta, tendrá acción á pasarle el anillo, y éste á otro en caso igual y así sucesivamente durante la semana hasta la tarde del sábado, en que á la hora señalada aquel en cuyo poder se encuentre el anillo sufra la pena, que en los primeros ensayos será muy leve; pero que se irá aumentando, asi como se ira ampliando el local de prohibición, á proporción de la mayor facilidad que los alumnos vayan adquiriendo a expresarse en castellano, y para conseguirlo mas pronto convendrá también señalar a los más adelantados algún privlegio, tal como el no recibir la sortija los lúnes, ó ser juez en los pleitos que naturalmente se suscitarán sobre la identidad ó dialecto de la palabra en disputa”.
En relació a les Rondaies Mallorquines hem vist com la Delegación Nacional de Propaganda resolia l’any 1.947: “Autorizar en principio su publicación a reserva de cambiar el título por su traducción castellana adecuada y de que la obra vaya precedida de un prólogo en Español”.
L’any 1.956 la policia rebentava conferències, com la de Francesc de Borja Moll sobre “Menendez Pelayo i la llengua catalana” amb l’ordre del governador provincial que la conferència es fes en castellà.
I encara a l’any 1967 a les pàgines de El Iris s’hi podien llegir declaracions com les del P.Manuel Pujol,Director del Col.legi Salesià de Ciutadella, que deia “...la solución definitiva (pel desconeixement del castellà a Ciutadella) sería que los padres empezaran a hablar el catsellano a sus hijos en vez de ciudadelano[6]...En el presente año la dirección del colegio ha dado severas órdenes de que en las horas de clase los alumnos hablen castellano, amén de fomentar redacciones y el significado de la lengua oficial”.
La jurisdicció tampoc s’ha mantigut històricament al marge de la persecució dels catalanoparlants, la sentència de 13 d’abril de 1.901 declarava que “el significado de una palabra injuriosa en castellano no se desviaba porque se profiriera en Cataluña, aunque la lengua de la región le asignara otro significado distinto”. Ves a saber si ha estat en aplicació d’aquest principi jurisprudencial que recentment han condemnat a Joan Pons Anglada pel seu conflicte amb el regidor Casasnoves per unes paraules que en ciutadellenc són molt més toves que el significat que tendrien en una traducció castellana.
La base ideològica i sociològica per tanta malacriança no va desaparèixer per fat-i-fat[7] durant la transició. Tots sabem on és i que l’únic que ha canviat són les tàctiques, que ja no són tan gropelludes i ara es basen en el “divide y vencerás”..
A pesar que els enemics ancestrals de la llengua han guanyat en subtilesa, ha estat al segle XXI quan els catalanoparlants hem patit la pitjor infàmia que hem sofert en la nostra història i l’ha protagonitzada l’administració presidida pel company de bauxes d’en Jaume Matas, n’Eduardo Zaplana. No és casual que sigui el valencià el model proposat per El Mundo i que sigui l’administració valenciana la que aplica als valencianoparlants la mateixa doctrina en matèria d’adopció d’infants que aplica el PP als homosexuals.
Els catalanoparlants, pels governants valencians, som com les lesbianes: Podem criar els infants si en som els pares biològics, però ens nega la possibilitat d’adoptar-los si ens expressam en català amb els serveis socials de l’administració autonòmica.
L’Adminstració de Zaplana va aplicar aquest criteri a Josefa Ibáñez i Rafael Espí, un matrimoni de la petita localitat d'Agullent, a la Vall d'Albaida, quan ja havien estat sotmesos als preceptius informes psicològics i socials, que els va considerar idonis per a l'adopció i després d'haver fet el curs de preparació per a l'adaptabilitat de la seua futura filla, la seua petició va ser denegada per “dificultats en la comprensió verbal, ja que normalment s'expressen en valencià”. Era l'1 de febrer del 2000. El matrimoni va recórrer davant del jutjat de primera instància de València contra la resolució de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, però el 3 d'octubre del 2002 aquest jutjat emetia una sentència en què donava la raó a l'administració. Aleshores van apel·lar a l' Audiència Provincial de València, i aquesta vegada sí, el veredicte els va ser favorable.
Tenint en compte tots aquests precedents històrics afirmar com deia l’editorial de El Mundo del passat 14 d’abril que “...el ninguneo de estas denominaciones (les de les modalitats lingüístiques insulars) y la consagración del catalán como lengua de estas Islas ha sido la percha a la que se han aferrado como lapas los catalanistas militantes para promover la más intensa campaña de ingeniería educativa y lingüística conocida en toda nuestra Historia”, és una afirmació d’una obscenitat tan gran que s’atraca a la pornografia.
Si hi ha hagut enginyers lingüistes a les nostres illes en els darrers anys és evident que, al costat del enginyers castellanistes que hem patit en els darrers tres-cents anys, els catalanistes han estat uns autèntics clarinets.
Trob que seria bo que explicassiu a n’Antonio Alemany que, mentre no el vegem escriure regularment en qualque cosa que no sigui castellà, és natural que els que volem viure en mallorquí, eïvissenc, maonès o ciutadellenc , en català en definitiva, tenguem molta més confiança en la doctrina dels Francesc de Borja Moll, Josep Grimalt, Marià Villangómez, o Pere Melis, que en la seva, i que ens és inevitable veure el seu discurs de defensa de les modalitats lingüístiques insulars com el propi d’un personatge maquiavèlic amb una capacitat per a la tergiversació i la conxorxa només proporcional a les extraordinàries dots d’orador que li atribueix en Pedro J.Bosch.
Josep Mir
Ciutadellenc de Maó.
|
hiedra
Amics
| Unido: | 19-09-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 2854 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 20:24 |
|
DON QUERQUES escribió: Aquest era el meu tio Pep!
ja l'hi vaig dir que el seu tio no duia una senalla sino una "espuerta" (sàrrie, femetera... no m'he n record)
____________________
Respeto a la <<plural diferenza>>
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3992 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 20:55 |
|
Dic. Moll Espuerta = Senalla, cabàs.
Capacho = Cabàs, senalla d'enclotar.
És meu conco també du una aixada, o càvec, o rampaine, o fés.
Mirau si és ric es mallorquí!
|
hiedra
Amics
| Unido: | 19-09-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 2854 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 21:02 |
|
això, es conco amb un pam i metro de call,,, qué horror!!
bona nit
____________________
Respeto a la <<plural diferenza>>
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4551 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 01-07-2008 22:34 |
|
| un call al peu se pot arreglar, un call al servell és més complicat ...
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 06:44 |
|
S'odi entre es catalanistas y españolistes ve de molt enrrere, vegen lo que pasaba en sa rebelió catalana de 1.640, varen pasa fets, innagables, que fins a un sert punt justificaven es enemics de es habitants de es principat, contra es detestable govern de en Felip lV a través de es Conte de Olivares, es cual va ecersi a tota España, no domes a Catalunya, un despotisme insoportable, en què en es fondo el animave un pensament de angrendi es país, que era es de unificá sa legislació.
Sa nobleza catalana, per escesesos que feia es Conde Duque, el save es catalans contre es podé real, pero no es va limita a n'axó, si no que va comensa sa obra què més tart havien de continua es seus descendents es saparatistes de avui, va fé confondre sa anim de es poble en dos sentiments totalment distins: enemista a nes poders tiranos y sa odi a lo que no fos catalá. Es primé de aquets sentimens era y es perfectament comprensible y disculpable; en cuant a nes segon, es un de es més vergonyosos crims de que sa pod acusá a nes reaccionarisme feudalista de es catalanistas saparatistas.
Es modo de actuá de es primates catalanistas, ubert contre es españols sa odi de es catalans te una explicació, més que en ses irreverensis de Felip lV y de es seus ministres contre ses costums de es catalans, en esperill que aquells veian vaní demunt es seus privilegis disfrutats en sa sucesió de sas sevas familis desde de feia molt de sigles sota una legislació foriste. Era, sempre igual, sa defensa de es interesos de es comtes francesos, creats per Reis Francs.
Es apisodis de es moiment insureccional son massa coneguts per molts de espanyols y constituexen un balón excesivement bochornos per es pobla catalá, que sa va converti em una cuadrilla de asasins a costa de “castellans” inocens. Un de fets més mes vegonyosos que segurement ignore una bone part de sa població.
A Catalunya esistex un travellengos que al utilizaven per comprová sa pureza de es que el pronunciaven, axí sabien si una persona era catalana o procedent de un altre regió española. Está constituid per ses paraules “ Setze jutges mengen fetge d'un penjat”, amb aquestas paraules sabian si es tratave de un catalá o no.
Es travalllengos en cuestió, perventura idead llevò per es asesins segados, devia de sé pronunciad per tots aquells suspitosos a quins les obligaven a confesarse catalans y, apesá de ferò si en ses proves no perexian catalans a les pasaven per es fusò.
Y llevò perlau de ses prohibicions de parla catalá. No eu de dì nomes lo que vos conve si no sa realidad de sa història, pero sempre amegau ses fechories catalanas.
|
hiedra
Amics
| Unido: | 19-09-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 2854 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 07:46 |
|
a la Escola Evangèlica del Poble Nou al 35
 Modificado el 02-07-2008 07:56 por hiedra
____________________
Respeto a la <<plural diferenza>>
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 08:13 |
|
| Meam hiedra me podrias explica ¿Quina relació te sa Escola Evangèlica de 1.935, en sa pagina d'en Gonella? Es que no a ventenc. Modificado el 02-07-2008 08:14 por antonia
|
hiedra
Amics
| Unido: | 19-09-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 2854 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 08:22 |
|
antonia escribió: Meam hiedra me podrias explica ¿Quina relació te sa Escola Evangèlica de 1.935, en sa pagina d'en Gonella? Es que no a ventenc
NOOOOO prohibicions de parlar catalá
Modificado el 02-07-2008 08:34 por hiedra
____________________
Respeto a la <<plural diferenza>>
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 08:28 |
|
TU VOLS DÍ QUE A 1.935 ESTEVA PROHIBID ES CATALÁ? ARA A VEN TENC MANCO.
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 14:56 |
|
hiedra escribió: antonia escribió: Meam hiedra me podrias explica ¿Quina relació te sa Escola Evangèlica de 1.935, en sa pagina d'en Gonella? Es que no a ventenc
NOOOOO prohibicions de parlar catalá
Ara a ve entes, es normal que a l'any 1.935 no estiques prohibit.
Pero no te perex un poc raro que ne Dona no agui dit res de sa rebelio de es catalans de 1.640? Que deu asé, que esta de acort en lo que dit, o què preferex no recorda lo que pasava en aquell temps? Me te un poc mosque!
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 16:57 |
|
En Toni a escrit.M’ensúm que després d’aquesta entrada al Fòrum haurè de donar més raons. Perquè hi haurà (m’ho veig venir) es típic “filo” que dira que si tal o que qual. Donarè contesta a tothom “si el tiempo y el las autoridades lo permiten”. I excusau aquesta darrera expresió en foraster, però l’he posada aposta i amb molta consciència
Venga mem Toni ahon putes ets, perquè jo diria què fa bon temps ¿No sera que a lan fotut a sa preso?
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4551 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 18:18 |
|
Estimada Antonia, com pots momprendre jo no som tant catalanista ( pareix que tens un tros Catalunya dins es cul, tot lo dia en xerres, tots feis lo mateix, arribau a embafar amb Catalunya, na Hiedra és un altra) com tu i no sent cap passió per la història de Catalunya, conec una mica la guerra dels Segadors, el Corpús de Sang ect ... hi ha una cosa que se diuen llibres i si m'interessa els consultaré i no agafaré una mal de capada intentant desxifrar lo que escrius. M'interessa més la història dels agermanats mallorquins que la dels segadors, la veritat ...
I la llumbrera que posa fotos del 35 en català, hauria de pensar una mica, el 35 era en temps de la república ... En Franco no hagués consentit cap escola Evangelista, els protestants eres dimonis ...
Modificado el 02-07-2008 18:22 por Dona Obdulia de Montcada
|
Toni
Rechazado
| Unido: | 27-06-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 48 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 19:06 |
|
No som a sa presó, i si m'hi fiquen, procuraré no acotar-me a sess dutxes si me cau es sabó, ara que para per allà en Rodrigo de Santos. 
Donaré contesta a tanta confusió, ara no tenc temps (podria fer-ho, però m'estim més esperar i donar fetxes de publicació exactes, i de cap me puc errar: ho he de consultar).
Salut.
|
antonia
Miembro
| Unido: | 10-05-2008 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 789 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: 02-07-2008 19:16 |
|
| Sa primera que a perlad de prohibisions històriques de espanyolistes a catalunya ets tú, jo lo que te volgut demostra, es que no es domes es catanas no aceptaven es castellans, sino que si un innocent no sabia es catalá a li teiaven es coll, quand sa xerra de una cas historic, s'a de asé independent en ses dues parts y tú no eufas. Y aveure si te rentas sa boca en sabó, por no dí més grorserias, que sa quí perex que anete un tros a dedins de es catalans, ets tù.
|
La hora actual es 04:10 | Página: 1 2 3   |
|
|
|