| Autor | Publicar |
|---|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4486 |
| Status: |
Online
|
| Maná: |   |
|
Publicado: 26-07-2008 19:44 |
|
BALLANT DAVALL LES ESTRELLES
L’estiu és temps de verbenes, de ballar i cantar davall les estrelles. Quan jo era joveneta i teníem una hora marcada per arribar a ca nostra només frisaven que arribàs l’estiu. Amb la calor els nostres pares relaxaven els seus costums i ens deixaven anar més a lloure. Això sí, havíem d’anar a les festes majors dels pobles on tenien parents o famílies conegudes per ells, impensable per les al·lotes anar de poble en poble sense que ningú les controlàs. Jo tenia la sort de tenir familiars i coneguts a molts de pobles i vaig poder gaudir de molta llibertat. L’estrella de l’estiu era la verbena per Sant Jaume a Sa Pobla. Un germà de ma mare hi tenia un cafè i cap any hi faig faltar. Per Sant Jaume vaig tenir l’emoció de conèixer el Duo Dinámico en persona, recordar-los, sobretot a en Ramon Arcusa, em va fer somniar moltes nits amb amors impossibles. Quan jo tenia devers quinze anys en Ramon Arcusa i en Manolo de la Calva eren els nostres herois. No tenien l’oïda prou educada per diferenciar el cantar del bramar. Però els seus brams eren glòria per nosaltres. Encara no havia entrat en escena el “Sapore di Sale” d’en Gino Paoli i molt manco en John Lennon o en Mick Jagger. Ens conformaven amb n’Enrique Guzmán, va actuar a la plaça de toros de Palma i jo guardava com un gran tresor un autògraf seu, m’havia costat moltes empentes i trepitjades, sort que encara no tenia l’ull de poll.( Perdonau les continues referències al meu ull de poll, ja és un clàssic, en va sortir fa devers quaranta anys per Logroño i mai més m’ha abandonat, ja forma part de la meva vida, en dona moltes alegries i penes. Alegria quan el podòleg ha fet la seva feina, pena quan, caparrut, torna a compareixa, crec que claudicaré davant la seva insistència, és l’amant més fidel que he tengut, sempre torna encara que l’hagi tractat a ganivetades ) . Amb el mexicà Enrique Guzman ballàvem embogides el seu horrorós “Popotitos” perquè encara no coneixíem els vells rockers dels cinquanta com en Billy Haley i els Teen Tops, Gene Vicent, n’Elvis o en Jerry Lee Lewis. La majoria, musicalment, ens vàrem despertar una mica tard. D’en “José Luis y su guitarra” millor passar de llis, inefable el seu “ Gibraltar”, ho recoman pels qui no el coneixen i volen saber amb quina música ens movíem quan encara érem unes nines que no teníem idea de res. Ja de més grandeta i quan estiuejàvem a S’Arenal, no puc deixar de recordar el “Florida”, també ballàvem davall aquells cels tant estrellats que des de el meu exili barceloní només són record. Els únic llumets que veig quan mir el cel són de qualque avió que passa. No he deixat d’anar a concerts, però des de el darrer que vaig assistir, fa devers quatre o cinc anys, vaig dir una i oli. Vaig convidar els meus fills al concert dels Rolling Stones, era la il·lusió de la meva vida. Veure el meus ídols en directe. Mai ho haguera fet. Ells, més joves, varen tirar cap endavant, jo em vaig estimar més quedar una mica enrera, i l’únic que albirava era una taca vermella que se movia molt enfora i que en teoria era en Mick Jagger. El pitjor va venir després. Havia quedat amb els meus fills a una entrada determinada per si ens perdien. Quan va acabar el concert, una mica emocionada sí, per l’ambient, vaig acudir al lloc de la cita i dels meus fills ni l’ombra. Una mare és una mare i vaig esperar fins que va sortir el darrer assistent al concert. Ja perdudes les esperances de trobar-los vaig envestir la davallada de la muntanya de Montjuïc quasi a les fosques. Un drama, no hi havia ni bus ni metro ni taxis. L’ajuntament de Barcelona, sempre tant previsor, no havia comptat amb les més de seixanta mil persones que havien acudit al concert. Vaig haver de tornar a peu a ca nostra i pel camí en recordava de la família d’en Mick Jagger.
Voleu creure i pensar i pensar a creure que quan finalment vaig arribar a ca nostra els meus fills dormien com una soca. Ni tan sols passaven pena per haver perdut sa mare. Ho tenc molt clar, si vull veure el meu adorat Keith Richards, em pos el vídeo de la seva actuació al Hyde Park, quan encara eren joves i guapos, sofà i copa de cava i com una reina. Cap necessitat de pelegrinar.
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3928 |
| Status: |
Online
|
| Maná: |  |
|
Publicado: 26-07-2008 20:26 |
|
Idò a jo m'agradaven molt "El dúo dinámico": "Perdóname", "Poesia en movimiento"...etc
Me varen dir que la majoria de cançons no eren seves, sino de Paul Anka o Clift Richard i que ells les adaptaven.
Varen posar una casa de venda de discs devora el cine Actualidades i no els va anar bé.
Molts d'horabaixes seien al bar Reina.
Jo anava a les "verbenes" del "Pesquero" que els deiem "Es ball des peix" 
Més endavant al passeig maritim, però ja amb amigues.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4486 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 20:45 |
|
a jo també m'agradava molt el duo Dinamico però amb el temps hem educat l'oïda l Perdoname em matava i encara en mata, però hem de reconeix que bravamem enlloc de cantar.
http://www.youtube.com/watch?v=ehL79cID-Xc
El Gibraltar d'en José Luís i su guitarra, no té preu
http://www.youtube.com/watch?v=QGxRDA8MFNY
|
TRESCADOR
Miembro
|
Publicado: 26-07-2008 21:13 |
|
| ....I que m'hen direu des Javaloias(margarita, bona nit, les muntanyes, vou veri vou...) En Machín(el manisero, angelitos negros, dos gardenias...) Jose Guardiola(las hojas muertas,pequeña flor, di papa..) !aixó eran berbenas!vatualmon.
____________________
...i recordau: Val mes perdre un minut en sa vida, que sa vida en un minut.
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4486 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 21:31 |
|
hi ha molt més, però l'espai que tenc a un diari no en dona per més, els Javaloyas i Nuestro Juramento ja en rematen. No le trobada per ells però mata.
http://www.youtube.com/watch?v=Ff4ucFdxUDc
Modificado el 26-07-2008 21:43 por Dona Obdulia de Montcada
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3928 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 22:00 |
|
| I n'Adamo...? Oooooh!
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4486 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 22:04 |
|
au bona nit i et deix amb la meva cintura que se va pedre fa molts a'anys ...
http://www.youtube.com/watch?v=ydP-bLzP6kg
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | 06-08-2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 3928 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 22:08 |
|
| Tocava esser (la censura ho va prohibir) "Mis manos sobre tus ancas". I en aquestes si que hi tens popetes saboroses! Eh pilla...!
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | 13-08-2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 4486 |
| Status: |
Online
|
| Maná: | |
|
Publicado: 26-07-2008 22:13 |
|
| les meves anques mai haurien estat inspiració per una cancó, el meu cul no té cap atractiu, no en tenc, tot ha pujat cap amunt, cap el gavatx, quina creu ...
|
La hora actual es 10:51 | |
|