Veig que hi ha persones molt diferents, natural. Jo sempre he agraït que qualcú m'hagi corregit quan m'he equivocat, i continu igual. Així que ja sabeu els que vos agrairé: que em corregigueu quan vaig errat.
Quan feia classe, tenia dins el meu calaix, des de soldadets de plom fets meus, fins a llibrets que comprava de "lance" per quan arribava la ocasió.
I aquesta era quan jo m'equivocava. Si un al·lot em "pescava" amb un error, li feia un regalet adequat a la seva edat.
Aposta sempre he dit que "ensenyant és quan un més aprén".
I quan me demanaven una cosa que ignorava, en lloc de "sortir per la tangent", com feien molts, ho deia obertament:
- Ara no ho sé, però anit ho cercaré i demà et contestaré- ho comprenien i em respectaven.
"Lo vergonyós no es dur les mans brutes, sino no rentarse-les quan hi estan".
