 |
| Autor | Publicar |
|---|
camenbert
Amics
| Unido: | Sab Ago 4th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 459 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: |    |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 07:53 am |
|
L'esoterisme és una de les activitats que més auge està tenint en els últims temps en la capital de Ses Illes. Proliferen les botigues dedicades a la venda d'espelmes, encisos i amulets i ja hi ha nombroses associacions que organitzen reunions i xerrades d'iniciació a l'ocultisme.Modificado el Mar Sep 25th, 2007 08:01 am por camenbert
|
camenbert
Amics
| Unido: | Sab Ago 4th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 459 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 08:03 am |
|
...no me ha permitido "pegar" todo el escrito
a ver este otro
[size=Els fantasmes de la Misericòrdia]
Llums que s'apaguen i s'encenen de bon matí, crits de gent pobre i esperits de monges, passos i portes que s'obrin i es tanquen. Són alguns dels episodis que asseguren haver viscut els treballadors de
pues tampoco
viene aquí:
[url=http://http://http://xenologia.blogspot.com/]http://xenologia.blogspot.com/]http://http://xenologia.blogspot.com/[/url]
siento que no salga...a Maglen puede le gustara
Modificado el Mar Sep 25th, 2007 08:06 am por camenbert
|
aquari
Amics
| Unido: | Dom Ago 19th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 666 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 09:59 pm |
|
a jo també
porfa hiedra ,què passa al lloc aquest?
|
Dona Obdulia de Montcada
Amics
| Unido: | Lun Ago 13th, 2007 |
| Ubicación: | S'Hort Des Ca |
| Anuncios: | 5225 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:02 pm |
|
| surten bubotes com en aquest fòrum, aixó passa a les millors famílies.
|
aquari
Amics
| Unido: | Dom Ago 19th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 666 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:06 pm |
|
| ser bubota és ser fantasma?
|
aquari
Amics
| Unido: | Dom Ago 19th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 666 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:09 pm |
|
A la peli "Los otros",resulta que els que es creuen ser de debó són els fantasmes
i és que no es pot estar segur de res
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 5101 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:12 pm |
|
Fa uns anys, les netejadores de nit d'Hisenda, deien que sortia una falúa que compareixia i s'esvaïa. No volien treballar. Tenien por. Els diaris en parlaren una setmana de tira. I d'una casa de la plaça Espanya, que hi sortia por i un liquid verd regalimava per les parets interiors.
Ho conta molt bé Carlos Garrido a "Mallorca mágica".
- Uuuuuuu!!!
- Cametes amigues!!!
|
aquari
Amics
| Unido: | Dom Ago 19th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 666 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:14 pm |
|
| Parlem de les ànimes de la serra de tramuntana?
|
DON QUERQUES
Amics
| Unido: | Lun Ago 6th, 2007 |
| Ubicación: | |
| Anuncios: | 5101 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mar Sep 25th, 2007 10:29 pm |
|
Una vegada vaig llegir que "La torre de les ànimes" no era tal. Era un nom recent, l'auténtic era un altre que no record, molt prosaic.
Amb lo romàntic que és "La torre de les ànimes"! Pareix el títol d'una llegenda de'n Bécquer.
Modificado el Mie Sep 26th, 2007 08:49 am por DON QUERQUES
|
hiedra
Amics
| Unido: | Mie Sep 19th, 2007 |
| Ubicación: | Aragón España |
| Anuncios: | 3743 |
| Status: |
Offline
|
| Maná: | |
|
Publicado: Mie Sep 26th, 2007 04:12 am |
|
Venga "aquari", te paso algunos artículos que he pasado a Word.
Ahhh y los peajes también son los más caros de España.
Unha aperta (abrazo)
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Reflexions sobre parapsicologia
Luis Pardo, Premi Nacional de mentalisme, estrena avui a la Sala Muntaner en horari de nit el seu nou espectacle, Konfidencial_Mente, sobre el qual cal avisar que no té res a veure amb l'anterior, titulat Kasual_Mente. Aquí Pardo ret homenatge al mag Houdini, que es va passar mitja vida desemmascarant la parapsicologia i explicant públicament els trucs de falsos mèdiums i altres espavilats. En actitud intimista i confidencial, Pardo proposa una reflexió sobre els límits de la ment i explica com el llenguatge del cos pot generar il·lusió de telepaties, clarividències i altres misteris, ideals per a la màgia escènica. Però se n'ha de saber!
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un nou programa de bestieses esotèriques als Països Catalans
MISTERIS ILLENCS a IB3
La televisió de Balears oferirà a partir del dimecres 27 de juny una sèrie de 12 capítols sobre esoterisme i fenòmens paranormals a les Illes.
El programa, segons l'emissora té dues línies d'investigació: d'una banda, l'estudi d'un lloc encantat (casa, possessió, hospital...), i de l'altra, l'entrevista a una sèrie de persones rellevants dins l'àmbit dels enigmes i els misteris, sempre des d'una òptica de serietat, prudència i fonaments d'evidències.
L'estructura de la investigació del lloc comença amb una contextualització històrica i d'estil arquitectònic, per seguir des del punt de vista de la cultura popular, el conte o la llegenda, que conté el nucli del fenomen paranormal.
La recerca continua amb una exploració diürna in situ per part d'un equip format pels presentadors, un mèdium, així com d'altres professionals de reputació contrastada com historiadors o documentalistes, sense oblidar-nos de les persones que viuen al lloc en primera persona com a propietaris, treballadors o veïnats de la zona.
La segona fase de la recerca es basa en l'exploració de l'edificació al vespre, amb càmeres d'òptica infraroja i material sensitiu d'alta tecnologia capaç de captar moviments dins la foscor.
L'altra línia del programa entrevista un conjunt de persones, les activitats de les quals estan directament relacionades amb el món del més enllà, l'esoterisme o la capacitat de sentir fenòmens paranormals com per exemple mèdiums, cercadors d'aigua o guaridors. Dins aquest apartat, també es tracten altres petites històries des del punt de vista de la cultura popular, sempre amb un rerefons misteriós.
"Misteris Illencs" pretén donar llum a una sèrie de fenòmens que segons la cadena de televisió no tenen gaire explicació (potser els caldria estudiar una miqueta de ciència abans de fer-se periodistes) i que, avui en dia al segle XXI, també segons l'emissora, encara angoixen la població de les Illes Balears.
Presentadors Laura López i Kike Díaz
Esquema "Misteris Illencs" és un programa de 12 capítols que examina el món esotèric de les Balears i les evidències d'activitats paranormals a les Illes.
-El Govern espanyol recorre la llei catalana de teràpies naturals
El Ministeri de Sanitat ha recorregut davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) part del decret de la Generalitat que regula les condicions d'ús de determinades teràpies naturals per part de personal no sanitari. L'Executiu central ha demanat l'anul.lació de certs articles i la seva suspensió fins que la Sala contenciosa administrativa del TSJC, que ha rebut demandes de col.lectius sanitaris, resolgui el conflicte.
El Ministeri de Sanitat argumenta que la normativa catalana "vulnera la legislació bàsica estatal pel que fa a l'ordenació de les professions sanitàries, dels centres, serveis i establiments relacionats amb la salut i medicaments homeopàtics i plantes medicinals".
Al seu parer, el decret "permet l'exercici de competències i funcions assignades als professionals sanitaris, en particular a metges i fisioterapeutes, a pràctics naturistes, que no tenen els coneixements ni la formació adequada". Així, impugna cinc articles i quatre disposicions transitòries. El Ministeri justifica la seva decisió també al·legant que l'aplicació total de la norma podria provocar una "situació irreparable, generant d'aquesta manera un perill cert a la salut de les persones". Per això també reclama la suspensió d'aquests preceptes fins que el Tribunal Superior no resolgui el fons del plet.
Europa Press
La justícia atura el polèmic decret de teràpies naturals del govern català
El decret de teràpies naturals, de què la Generalitat ha fet tanta publicitat, perilla. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ahir es va pronunciar en contra de la normativa que pretén regular 13 teràpies, arran d'un recurs presentat pel Ministeri de Sanitat espanyol. S'invaliden cinc articles i quatre disposicions que formen part del text aprovat al gener. El contingut tracta de l'acreditació dels professionals, requisits dels establiments i procediment d'acreditació dels professionals, entre altres coses.
El decret de teràpies naturals continua portant cua als jutjats. Arran d'un recurs presentat pel Ministeri de Sanitat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar ahir la suspensió cautelar de bona part d'una normativa que ja s'havia aprovat el passat gener envoltada de polèmica. Fa uns mesos, el tribunal tombava els articles relacionats amb l'homeopatia. Ara, els articles aturats fan referència a l'essència del text: la definició de les teràpies, els requisits per als establiments i el procediment de les acreditacions dels professionals, i altres de més específics. En total són cinc articles i quatre disposicions que donen veu a les al·legacions del ministeri per desaprovar el decret. Una de les més directes, i recollida en la interlocutòria del TSJC, és que amb la posada en marxa del decret existeix «un perill cert per a la salut dels ciutadans que, confiats en l'aparença de legalitat del decret, acudeixin a aquests establiments per posar-se en mans de professionals no preparats». A més el ministeri assegura que es vulnera la legislació de les professions sanitàries perquè «permet a uns denominats pràctics la realització de diagnòstics i de prescripció de tractaments sense la formació ni la capacitació pròpia de les professions sanitàries».
Ahir Salut va emetre un comunicat en què assumia que el decret no es pot aplicar. Va afegir que presentarà un recurs de súplica, i que es «continuarà treballant en una regulació que garanteixi la seguretat dels ciutadans que decideixin utilitzar aquests serveis». Aquesta és la segona vegada en poc temps que una iniciativa del departament topa amb la justícia. La primera va ser fa uns mesos, quan es va aturar el decret que allargava la jornada de treball als metges que fan 2,5 h.
El Punt, (títol modificat)
30.000 persones es deixen embruixar per l'Aquelarre de Cervera
Unes 30.000 persones han passat per l'Aquelarre de Cervera, la festa de l'últim dissabte del mes d'agost que enguany ha celebrat el 30è aniversari.
Un total de 250 actors de sis entitats de Cervera s'han ocupat de mantenir dotze hores d'activitats ininterrompudes en els nou escenaris de la festa de la Segarra.
L'Aquelarre va tanca ahir diumenge les portes amb la Fira del Gran Boc, que se celebra a la Universitat, unes festes que van començar dijous amb el Dijous Gras, organitzat per les dones de Cervera; divendres amb l'espectacle de la Cabrona i els Carranquers; i finalment, dissabte amb la jornada de l'Aquelarret infantil durant el dia i l'Aquelarre a la nit. La festa s'ha donat per acabada a les set del matí, amb el tancament dels concerts.
Durant tot el dissabte i el diumenge s'ha celebrat la Fira del Gran Boc dedicada a la bruixeria, la quiromància, el tarot, l’astrologia i altres superxeries i que enguany celebrava el seu desè aniversari, amb gran èxit de públic.
Els fantasmes de la Misericòrdia
Llums que s'apaguen i s'encenen de bon matí, crits de gent pobre i esperits de monges, passos i portes que s'obrin i es tanquen. Són alguns dels episodis que asseguren haver viscut els treballadors de La Misericòrdia, un dels edificis més emblemàtics de Palma i un dels més grans, un immoble amb molta història, part d'ella maleïda, protagonitzada per al·lots bords i ancians sense família ni mitjans de subsistència.
"Nosaltres no creiem en fantasmes ni hem vist cap, però a La Misericòrdia es van viure situacions no molt agradables temps arrere i potser hi haurà una energia" que es manifesta en forma de sons, assenyalen Pepita Mates i Carmen Rojas, que han treballat durant sis anys en una de les sales de La Misericòrdia, en la mateixa en què assaja el cor infantil del Teatre Principal. Elles són les encarregades de donar forma al vestuari de les produccions de la Fundació del Principal. En els dies previs a una estrena els han arribat a donar les tres de la matinada i han sigut diversos els successos que els han encongit l'ànima.
Més que de por, Pepita i Carmen prefereixen parlar d’"aprensió". La Misericòrdia "és molt antiga i molt inhòspita, i quan escoltes sorolls estranys, t'entren unes ganes boges de deixar-ho tot i anar per a casa, cosa que hem arribat a fer en alguna ocasió".
La resta del personal de La Misericòrdia els gasta bromes sobre els seus fantasmes, encara que elles no riuen quan conten un dels capítols d'esperits més coneguts de l'antiga casa de la caritat: "Diuen que en l'anomenat pati de les dones una vegada va aparèixer una monja amb una al·lota".
Va ser a principis del segle XIX quan van començar les obres de l'edifici, tal com el coneixem avui. En ser situat sobre un petit puig, el del Sitjar, era un lloc ideal per a tractar malalts ja que en aquell punt corria més aire. La Misericòrdia, que no sols acollia pobres, ancians i mainada, també va funcionar com a manicomi, i va ser construït sobre l'antic cementeri de Camp Roig. Sa Riera va servir d'enderroc per als ossos, tot i que encara avui, quan s'escomet alguna reforma, surten a la llum restes humanes.
L'immoble poc ha canviat des del segle XIX. Moltes de les seves sales, que es compten per desenes, romanen tal com eren llavors, en especial les de la planta superior, a l'espera d'una reforma que tarda a arribar. Quan cau la nit, la majoria del personal abandona l'edifici. Només són uns pocs els que es queden més enllà de la mitjanit, entre ells, els vigilants.
El guàrdia jurat Marc Adrover ha escoltat la història de l'aparició de la monja junt amb una al·lota, "una llegenda", diu amb un somriure. "És cert que jo he sentit coses, però segur que era el vent o algun animal. Jo no em crec això que narren de crits de gent pobra i esperits de monges".
Siga certa o no l'existència d'ànimes desencarnades, en els últims anys han sigut diverses les persones que han deixat de treballar allí farts de "sorollets i coses rares". Així ho afirma Joan Morlà, antic cap de seguretat, lligat a La Misericòrdia des de 1987. "Va haver-hi un obrer, que treballava en la zona de l'Hospital de Nit, que es negava a anar en horari d'horabaixa perquè deia que escoltava crits i xiulets estranys. I vaig tenir un company, guàrdia jurat, que també va abandonar la feina: deia que hi havia algú que ens feia la punyeta i de bon matí encenia i apagava els llums".
Fa unes setmanes un equip del programa d'IB3 "Misteris illencs", ja retirat de la graella, va entrar en La Misericòrdia a la recerca de fenòmens paranormals. "Buscaven presències i, encara que no la van emetre, es diu que van gravar unes psicofonia en què la famosa monja s'identificava", assegura Joan Morlà.
Gabriel Rodas. Diario de Mallorca
diumenge, setembre 16, 2007
La gent necessita creure en realitats transcendents
Les biblioteques públiques constaten un interès per l’espiritualitat oriental
Les biblioteques públiques de Blanes, Marià Vayreda d’Olot i la de Palafrugell han coincidit a afirmar que els documents sobre cultura i espiritualitat oriental estan entre els més sol·licitats en temàtica religiosa. Blanes i Olot neguen que la immigració hagi tingut impacte directe en la demanda de documents religiosos però Palafrugell ha hagut d’ampliar el fons de la tradició musulmana. Hi ha fets que ajuden a atiar l’interès per formes d’espiritualitat no cristianes. Entre d’altres, la presentació de la cultura oriental com a «fascinant» i que dóna «respostes» en la societat contemporània. Això té conseqüències en el món editorial. Per exemple, Angle Editorial acaba de publicar en català L’art de la felicitat, el «best-seller» que condensa la filosofia del Dalai Lama, líder espiritual del budisme tibetà, coincidint amb la recent visita a Barcelona. Segons l’editorial, el llibre és la conjugació del budisme, raó occidental, psicologia moderna i filosofia clàssica.
El perfil d’usuari en les biblioteques abans citades que cerquen documents sobre religió se situa a partir dels 30 anys. Concepció Fernàndez Marassa, tècnica de la Biblioteca de Blanes, diferencia entre els nens i nenes -«acostumen a demanar aquests llibres per fer treballs escolars»- i els adults -«normalment, són homes d’una edat aproximada de 35-40 anys, en endavant»-. La directora de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot, Carme Simón, diu que l’usuari tipus és una dona major de 30 anys. La directora de la Biblioteca de Palafrugell, Carme Fenoll, també explicita una diferència. Si bé els que demanen documents sobre religió catòlica són persones entre els 50-70 anys i dels dos sexes, les altres tradicions religioses són homes d’entre 25 i 40. Les biblioteques de Blanes i Olot estan a l’expectativa sobre l’impacte del darrer llibre de Benet XVI - Jesús de Nazaret - però la de Palafrugell ha avançat que no es preveu «una allau de sol·licituds». Concepció Fernàndez ha explicat que, tot i que no hi ha cap recull estadístic realitzat, els llibres sobre temàtica religiosa i/o espiritual més demanats són la Bíblia, l’Alcorà i els llibres sobre budisme. Carme Simón ha afegit, en aquest mateix sentit, les religions orientals i els documents sobre espiritualitat. Carme Fenoll, ha dit que els documents religiosos més demanats són la Bíblia, llibres que comparen tradicions i manuals sobre confessions orientals. En referència a l’impacte de la immigració, que porta noves formes d’expressió religiosa, Concepció Fernàndez, a més de no creure’l molt significatiu en la demanda de documents, ha divulgat que «el fons més consultat és, deixant de banda la cristiana, especialment la catòlica, aquell referent a l’islamisme i la càbala, pel fet que és un corrent de moda, sobretot als EUA». Carme Simón nega que l’arribada d’immigració hagi abocat a una major sol·licituds d’aquest tipus de documents. A més d’incrementar el fons sobre religió musulmana, la Biblioteca Pública de Palafrugell ha fet el mateix amb llibres de tradició oriental, segons Fenoll, que també ha destacat la incorporació de documents audiovisuals.
Joaquim Bohigas. Diari de Girona. (Titol principal afegit).
Roma investiga la possible curació miraculosa d'un jovençà valencià per l'arquebisbe García Lahiguera
El Vaticà està investigant la possibilitat que monsenyor José María García Lahiguera, qui va ser Arquebisbe de València entre 1969 i 1978, realitzara la miraculosa curació d'un jovençà valencià.
El possible miracle es va produir ‘‘en la persona d'un jovençà valencià que, al paréixer, hauria salvat la vida per intercessió de monsenyor García Lahiguera’’, van destacar des de l'Arquebisbat valencià.
En estos moments la Santa Seu instruïx la causa de beatificació de García Lahiguera. Este procés es va obrir a Espanya en 1995, sis anys després de la mort del prelat en la seua capital. Transcorreguts cinc anys des que es va iniciar el procés de beatificació, al setembre del 2000, el cardenal i arquebisbe de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ‘‘declarava clausurada la fase diocesana del seu procés de canonització, que a partir de llavors va començar a ser instruït per la Santa Seu’’.
La Congregació per a les Causes dels Santos va atorgar el decret de validesa de la seua causa de beatificació el dia 25 de gener de l'any 2002. En l'actualitat, en el Vaticà es troba tota la documentació que des de les diòcesis de Madrid, Huelva i València –de què va ser bisbe i arquebisbe– es va remetre durant la qual es coneix com a fase diocesana del procés per a arribar als altars.
En eixa tres diòcesi, ‘‘es van arreplegar nombrosos testimonis i documentació sobre la seua fama de santedat en vida, principalment a Madrid’’. En esta ciutat va ser bisbe auxiliar.
José María García Lahiguera va ser Arquebisbe de València entre els anys 1969 i 1978 i entre les seues suposades virtuts no va brillar per la defensa del valencià (català) sinó que sota el seu pontificat es va celebrar el VIII Congrés Eucarístic Nacional espanyol, en 1972.
Va nàixer el 9 de març de 1903 en Fitero (Navarra) i va morir a Madrid en 1989.
Un veí de Canet de Mar (Maresma) atribueix la curació d'un fèmur operat a la intercessió de Gaudí
La devoció religiosa per Antoni Gaudí progressa a més velocitat que les obres de la Sagrada Família, de manera que la data del seu ingrés en el santoral podria arribar abans que es donin per acabats els treballs al temple. L'associació que promou la causa de beatificació de l'arquitecte ha començat a documentar casos d'aparents miracles que podrien franquejar-li la porta de la santedat per traslladar-los al Vaticà, on una comissió científica, primer, i una de teològica, després, han de validar-los.
El més recent i de més entitat dels reunits fins ara afecta Ramon Amargant, un catòlic practicant de 62 anys, que resideix a Canet de Mar. Amargant va explicar ahir per telèfon a aquest diari que després de successives intervencions per implantar-li una pròtesi de titani al fèmur que se saldaven amb una ferida oberta que no deixava de supurar va experimentar, fa tres setmanes, un canvi radical en 48 hores.
Això va passar després que ell mateix, la seva família i els seus amics elevessin les seves pregàries a l'arquitecte, valent-se de les estampes editades per rendir-li culte, reclamant-li que intercedís per ell. "La ferida ha cicatritzat i no tinc cap molèstia. Els metges no troben explicació al que ha passat", va resumir.
No era la primera vegada que Amargant demanava ajuda a Gaudí, a qui professa una gran admiració --"no crec que un ésser humà pogués haver iniciat la Sagrada Família sense intercessió divina", afirma--. Abans havia advertit que les seves pregàries davant la tomba de l'arquitecte a la cripta del temple en demanda de curació per a un amic amb càncer havien, aparentment, donat resultat. "Les persones que ara han resat per mi han estat escoltades. Jo no sé si això és un miracle. Jo em limito a explicar la meva experiència", va dir.
El fotògraf
El vicepostulador de la causa i rector de la parròquia de la Sagrada Família, el sacerdot Lluís Bonet, va narrar ahir un altre episodi suposadament d'ordre sobrenatural que ha estat documentat pel mateix protagonista, el fotògraf Andreu Català, fill del cèlebre fotògraf Francesc Català Roca.
Andreu Català explica que el 6 de febrer del 2002, mentre estava fent fotografies dalt de la grua de la nau central de la Sagrada Família, va perdre momentàniament l'equilibri per culpa d'una ràfega de vent i una lent òptica va caure a terra des de més de 90 metres d'altura. Immediatament, assegura, va invocar Gaudí davant de la por que hagués pogut fer mal a algú. Després, va buscar la lent i no la va trobar. Al cap d'un mes i mig, va tornar a enfilar-se a la grua i va trobar la lent "sencera, encara que hi havia penetrat l'aigua, i amb dues marques que evidenciaven la caiguda" als baixos de l'estructura.
Un llibre que acaba d'editar l'Associació pro Beatificació d'Antoni Gaudí que dirigeix l'arquitecte José Manuel Almuzara recull, a més, múltiples favors menors obtinguts sota l'aparent mediació del creador de la Sagrada Família. Des de retrobaments familiars fins a un lloc de treball, passant per ajudes per obtenir una vivenda. Molts d'aquests testimonis provenen de Llatinoamèrica, va revelar Almuzara, on la devoció pel vessant místic i religiós de l'arquitecte competeix amb la passió per l'obra de l'artista que expressen els japonesos.
Joan Pau II
El llibre inclou una carta del que va ser fidel secretari de Joan Pau II i ara cardenal de Cracò- via, el polonès Stanislaw Dziwisz, datada el juny del 2006, en la qual es declara admirador de l'"arquitecte de Déu". "Els confesso que estic profundament commogut llegint la biografia ¡en polonès! amb la qual em van obsequiar durant la meva estada a Barcelona amb el Papa", afirma. "Com que tinc molt interès en la seva ràpida beatificació li asseguro la meva oració particular per aquest assumpte", afegeix. I finalitza formulant una invitació: "Per la meva banda els animo perquè resin per la ràpida beatificació d'un altre servent de Déu, Joan Pau II".
Jordi Casabella, El Periódico (títol canviat)
Sembla que proven experimentalment que l’origen del 'déjà vu' és una fallada del cervell
Molta gent ha petit un “déjà vu”, la sensació d’haver viscut ja una situació. Una fallada en la capacitat del cervell per classificar nova informació, un problema de memòria. Aquesta és l'explicació que donen a aquesta sensació en un article publicat a Science un equip de científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (ITM) i la Universitat de Bristol (Regne Unit), liderats pel premi Nobel Susumu Tonegawa,.
Segons va explicar Tonegawa, el cervell emmagatzema de manera mecànica els records en una zona pròxima al seu centre, l'hipocamp. El nou estudi afirma que en una petita part de l'hipocamp es treballa amb els records episòdics, aquells que permeten distingir entre situacions i llocs similars però diferents, o reconèixer ràpidament una cara o un objecte. El déjà vu és la sensació que experimenta el cervell quan intenta discernir si dues situacions extremadament semblants són o no la mateixa. L'edat, si hi ha teixit cerebral danyat en aquesta zona de l'hipocamp o, simplement, una fallada puntual és el que origina el déjà vu.
"Aquesta part del cervell és molt important per a l'ésser humà, ja que gràcies a la mateixa sap el que passa al seu voltant i ho pot recordar després", va indicar Tonegawa. La investigació dels científics es va portar a terme amb ratolins genèticament modificats que no disposaven de la zona de l'hipocamp necessària per als records episòdics. Aquests rosegadors van ser col·locats en dues gàbies diferents: en una rebien descàrregues elèctriques quan volien alimentar-se i a l'altra no. Els ratolins modificats no distingien una gàbia de l'altra, mentre que els rosegadors sans sí que eren capaços de fer-ho. L'activitat cerebral dels animals sans era diferent de la dels modificats.
El descobriment obre ara moltes esperances de futur. "Tenint en compte que els nostres resultats ens permeten conèixer el camí molecular i cel·lular, hi ha la possibilitat d'utilitzar aquests objectius moleculars per desenvolupar fàrmacs que millorin aquestes connexions", va explicar Tonegawa. Això és especialment interessant per al cas de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. També va afegir que l’estudi acaba amb 35 anys de debat sobre com el cervell pot distingir entre experiències i llocs similars. "S’ha donat solució a una de les grans preguntes sobre la memòria".
Font: Reuters (article reescrit)
Pluges amb sorpresa. Han caigut fins i tot peixos i granotes
La setmana passada va ploure fang a moltes zones d'Espanya o, com diuen al sud de València, pluja de sang, per la seva coloració rogenca. L'anomenada pluja de sang és la que apareix més sovint al llarg de la història. Hi ha escrits de l'any 989 en què es comenta que aquest tipus de precipitació va caure durant tres dies i tres nits a Venècia. El 1551 Lisboa també va quedar tenyida de vermell per una d'aquestes pluges. El juny de 1565 aquesta precipitació rogenca va arribar a afectar el sud d'Anglaterra. La gent relacionava aquest fenomen amb l'arribada de desgràcies imminents, però a finals del segle XIX es va saber que l'origen eren les tempestes de sorra del nord de l'Àfrica.
Les pluges de peixos, granotes i gripaus també són un fenomen natural provocat pel pas de remolins o trombes que aspiren l'aigua i els insectes que troben i els llancen a quilòmetres de distància. Han caigut fins i tot recoberts de gel a l'haver arribat a cotes elevades del núvol tempestuós. El 1892, a Birmingham, van ploure gripaus blancs, i a Buenos Aires, el 1952, van caure milers de granotes congelades. El 1896, Essen (Alemanya) va quedar afectada per una pluja de carpes congelades. A Maryland, el juliol de 1969, van caure centenars d'ànecs morts després d'una tempesta molt violenta.
A Espanya, a Frías de Albarracín (Terol), el 1988, durant una tempesta van caure també milers de granotes, que van estar deambulant diversos dies. I el 20 de maig de l'any passat també va caure un xàfec de granotes a Elgoibar (País Basc).
Alfred Rodríguez Picó. El Periódico
Modificado el Mie Sep 26th, 2007 08:47 am por hiedra
|
La hora actual es 09:00 am | |
|
|
|
|
